És sabut que l’origen de molts cognoms de la nostra terra procedeixen de les activitats que l’home practicava en temps antics. Exemples: dels oficis sorgiren els Ferrer, Sabater, Teixidor; dels accidents geogràfics, Puig, Pujol; dels pobles: Bassegoda, Rosselló (l’últim de la Catalunya irredempta); del món dels animalons també n’hi figuren: Colom, Cunit; de la llar: Casamajor, Casamitjana; dels castells, Castellet, Castellví, i més, si tenim paciència per buscar...

En el món saxó aquesta circumstància també es dona; més ressaltada encara, en procedir de derivacions més estranyes i, en la majoria de casos, humorístiques. És a dir, cognoms que al traduir-los literalment fins i tot fan riure.

  Per aportar-ne prototipus acudirem a l’ampli món del cinema, entenent que al gran públic li són més familiars els noms i cognoms dels actors. Per exemple, ¿recorden aquells cognoms tan llegendaris dels dos cèlebres Taylor, en Robert i la Elisabet? Doncs bé, traduït al català taylor és ni més ni menys que sastre, o sigui, quedarien en Robert Sastre i la Isabel també Sastre. Pel mateix paradigma, James Steward és Jaume Cambrer, i Gloria Swanson, Filla-del-cigne. Fent un incís irrellevant, és de subratllar que tots els cognoms anglesos que portin el sufix son tenen la traducció de “fill de” unit a la primera part del cognom. Ho veiem en Samuel Jackson, que serà Samuel Fill-de-Joan; Mel Gibson, Mel Fill-de-Gip, i amb Harrison Ford es produiria una triple traducció “Fill de Harry Gual”, sabent que ford és gual. I més obscur encara, Frederik Jason, que ha de ser Fill-de-Ja (apòcope de Jack?).

  I més traduccions que causen hilaritat: James Mason és Jaume Paleta; Jeremy Irons, Jeremies Ferros; els Oliver i els Stone, Oliver i Pedra; Nicolas Cage, Nicolau Gàbia; Jude Law, Judit Llei; Minnie Driver, Mariona Xofer, i Kevin Bacon, perdonin..., Kevin Bacó, o pitjor si se substitueix pel sinònim porc. Dos artistes relativament coneguts porten el cognom Bay, que en català és ostentat per persones rellevants: Badia, i Llorer.

  Seguim: Oliver Reed, no és altre que Oliver Canya. William Hurt, Guillem Contrafet; Chistofer Plummer, Cristòfol Pruna, i Normand Freeman, el ponderat artista de raça negra que normalment interpreta papers de persona assenyada i calmada, no té altra traducció que Normand Homelliure, mentre que Gary Grant és Gary Concedir. Dels que porten el cognom Baker, que són diversos artistes, la traducció seria Pastisser, que en el cas de Carroll Baker, seria la Carola Pastissera, mentre que els que porten el cognom Cox són Timoner. Els que duen el sufix —i alguns fins i tot prefix— man cal veure’ls com el qualificatiu home. Així, de Gene Hackman la traducció literal “tallar i home”, “home que talla”, o sigui Eugeni Tallador, mentre que Paul Newman seria Pau Home-nou.

El famós director de Vertigen i d’altres films d’intriga i terror, Alfred Hitchcock, seria Alfred Enganxa-galls i Clint Eastwood ni més ni menys que Clint Fusta-de-l’est. El director John Ford seria Joan Gual, tal com hem dit, entenent que ford (no el “fort” català) en català és gual. Pel mateix motiu Robert Redford serà Robert Gual-vermell.

Peter Coyote i el director James Ivory, fàcils de veure per ser gentilicis afins al català: Pere Coiot i Jaume Marfil.

Altres ja són més rebuscats. Douglas Fairbanks vindria a ser Bancs-bonics i la Mae West, partint del supòsit que mae és el diminutiu de ponent i també oest, i la conversió literal seria el delirant nom Oest Oest. I per acabar, el cognom de la directora de cinema Angela Pope, sabent que el terme pope en anglès es refereix el papa de Roma, el nom d’aquella senyora hauria de ser amb propietat Angeleta Sant Pare.

I per acabar, vull destacar el lloc on tots aquest artistes desenvolupen la seva carrera amb èxit i, en goig de la majoria dels espectadors: Hollywood, lloc que tant sona a les oïdes dels afeccionats al cinema en ser el poble de la fàbrica de somnis; resulta que traduït literalment al català no és altre que Fusta-bona

I acabem, no sia que amb tanta taral·la els omplíssim el cap.