En el terme de Peramola, al sud de la comarca de l’Alt Urgell, s’hi troba un singular massís de conglomerat montserratí, que sobresurt de la resta de muntanyes del voltant, i ens ofereix una excursió circular de descoberta d’uns paratges espectaculars i desconeguts, amb prou història per explicar. És un itinerari de vuit hores amb camins abruptes i cingleres vertiginoses, on trobem, a dalt els cims, les  Moles del Corb (995 m), serra de Sant Honorat (1.068 m), Roc Rombau (991 m), i al final de la ruta l’església romànica de Santa Maria de Castell-Llebre, situada dalt d’un penya-segat col·locada estratègicament sobre el grau d’Oliana.

Cal dir que portem un seguit d’excursions d’alta muntanya, a cavall de les comarques prepirinenques com la Garrotxa, Osona, Berguedà, Solsonès i Alt Urgell, sobretot aquesta última per ser la més desconeguda per mi, però últimament la més visitada, quan encara no havia sorgit el Covid-19. L’amic Wifred Lladó ha estat l’home experimentat, membre del Centre excursionista de Súria (Bages), pertanyent a una nissaga d’excursionistes, i amb un vast historial amb temes de muntanyà, qui n’ha propiciat les sortides de gran abast, i d’un sol dia, per persones de seixanta i setanta anys, com és el meu cas.

De la ruta inicial proposada sols n’assolírem la meitat. Les Moles del Corb a la primavera del 2018 en seria el resultat. Pujàrem al Corb; visitàrem l’ermita més petita de Catalunya, l’ermita romànica de Sant Salvador de tipus circular, coves troglodites i unes mínimes feixes de conreu. Anàrem cap al Coll de Mu, i per sota les Roques de sant Honorat seguírem fins un corriol on férem camí de tornada, baixant per les Esplugues. La durada fou de cinc hores, amb els components d’un camí amb certa dificultat i algun encadenat d’ajuda per a agafar-s’hi. De totes maneres ens escapàrem d’un xàfec d’aquells que fan història.

El vint-i-sis de maig, fora de confinament, tornàrem a la Serra de Sant Honorat i n’assolírem el cim, conformat per un petit altiplà, envoltat de cingles espadats, i una ermita enrunada amb una llinda amb data de 1725. Buscant informació he trobat algunes dades sobre un possible capitell trobat, que delatava una improbable construcció romànica, referida a algun ermità amb el conreu de terres.

Durant la primera guerra carlina aquest indret fou fortificat pels carlins. El cim del Picapoll fou un promontori envoltat de cingleres, que el convertiren en presó. Notes extretes d’un gran erudit de la comarca, el poeta, narrador i historiador de Peramola, Josep Espunyés i Esteve, a qui vaig tenir el goig de saludar per telèfon, amb l’intent d’esbrinar una mica més d’història de la contrada.

Tornant a l’excursió de Sant Honorat, reférem el camí cap a l’església santuari de Castell d’Ebre, amb una pista de pendents pronunciades. Allí dinàrem sobre les envistes panoràmiques de l’embassament d’Oliana i la carretera de la Seu d’Urgell, amb un seguit de pics pirinencs que es veien a la llunyania. Prosseguírem el camí per sota les cingleres de la Roca de Rumbau, indret de pràctica d’escalada. I ja a l’esplanada, prop de l’hotel  del Boix, lloc de lleure pel turisme de muntanya, on uns metres més enllà havíem deixat el cotxe, tornàrem  cap a casa.