Senyores i senyors, gràcies a Déu, l’estiu és fora i hem entrat, des de fa ben poc de forma oficial, a la tardor. Enrere començaran a quedar aquells dies de calor enganxosa, de xafogor insuportable, i tots els rituals que se li suposen a l’estiu.

Ara, comença una de les estacions de l’any que a un servidor més li agraden, ja que, per una banda, pots anar pràcticament amb una jaqueta i màniga curta sota, tranquil·lament. Pots dormir sense haver de recórrer al ventilador o altre modus de refrigeració. Fa bon temps, però sense abusar de les limitacions de la condició humana. I el que és més important, els mosquits comencen a estar una mica en retirada i, ben aviat, es posaran a hivernar tot esperant un altre brot de calor per tal que la femella del mosquit es desperti i vagi a buscar un servidor. Ja els vaig dir que jo dec ser dels primers que s’adona que comença la temporada de mosquits, ja que, per exemple, al mes de maig, quan encara estàvem a la primavera, a un servidor de vostès, un mosquit ja li va picar. Tanmateix, la verema és ben bé a punt d’acabar, i, amb ella, les mosques també començaran a donar a treva i se n’aniran no sé a on, però és clar, el que vull és que marxin de la meva casa, ja que n’estic fart de tires enganxoses, insecticides i tot el que vulguin i més, sense que la població de mosca disminueixi a les meves propietats de forma palpable.

Finalment, la tardor és un cant a convidar-nos a abandonar tot allò que no ens agrada o ens fa mal, talment com fan les fulles dels arbres, que cauen per tornar a renéixer quan sigui primavera, o les flors, que s’amaguen per tornar a lluir posteriorment.