Senyores i senyors, definitivament, el Senyor té alguna mena de càstig per als qui pequem, de vegades, de bocamolls però en format escrit, i es compleix també allò del “no diguis blat, fins no que sigui al sac i ben lligat”. M’explicaré.

Resultat, que en el número anterior, un servidor de vostès, tot pinxo, va gosar afirmar que la temporada de mosquits semblava que s’havia acabat en aquests termes: “I el que és més important, els mosquits comencen a estar una mica en retirada, i ben aviat es posaran a hivernar tot esperant un altre brot de calor per tal que la femella del mosquit desperti i vagi a buscar un servidor…”. Doncs bé, la mateixa nit que havia acabat d’escriure aquestes ratlles, senyores i senyors, el qui escriu va rebre una picada de mosquit. La nit després, o matinada o quan sigui, en va rebre una altra, i així successivament, amb fins a cinc picades de mosquit en el que portem de setmana. Realment desolador, i ja no penso fer més afirmacions i jugar-me-la d’aquesta manera.

I és que pel que es veu, ara ho farem a l’inrevés, la temporada mosquitera encara no s’ha acabat i ses senyories els mosquits femella, encara no tenen prou fred per hivernar. I a més a més, els ha jugat a favor que hem tingut pluja abundant uns quants dies, i és clar, ja se sap que aigua i mosquits van de la mà, sinó que els ho preguntin a la gent del Delta.

Sigui com sigui, un servidor s’agafa uns quants dies de vacances i durant dues setmanes no podran seguir les aventures d’un servidor amb els mosquits, i ja no goso a dir res de les mosques.
En fi, vacances.