Al segon volum de les seves memòries, el poeta Jaume Ferran detallava les circumstàncies atzaroses que van fer de Cambrils l’espai referencial dels seus estius a Catalunya.

 
Poeta de la generació de mig segle, Jaume Ferran Camps (Cervera, 1928 – Esmirna, 2016), havia deixat la seva Segarra natal per anar a estudiar a la Barcelona de postguerra, ampliar la seva formació a la universitat madrilenya d’Eugeni d’Ors i, finalment, a partir dels primers anys de la dècada dels seixanta, instal·lar-se als Estats Units, on seria professor de les universitats de Colgate i Syracuse.

 
Després d’impartir docència literària a les facultats americanes durant el curs, als estius d’aquells anys seixanta Jaume Ferran i la seva família travessen l’Atlàntic per gaudir d’unes setmanes de vacances acadèmiques a Catalunya, en les quals aprofitaven per trobar-se de nou amb amistats disperses arreu del país i descansar uns dies a la seva Segarra natal, a redós del patrimoni històric del seu oncle Agustí Duran i Sanpere, historiador i arqueòleg, la casa del qual avui és la seu del Museu de Cervera, on enguany s’ha dut a terme una de les exposicions de l’Any Palau Ferré.

 
Així, durant els estius, s’apropaven a la demarcació tarragonina i, a més de retrobar-se amb Vallfogona de Riucorb, Montblanc o Barberà de la Conca, els Ferran visitaven el Mont-roig mironià i s’aturaven a comprar avellanes a Riudoms, codonys a Vinyols i oli a Montbrió. De vegades, també emprenien la carretera muntanyenca de Riudecanyes, visitaven el Calafell poètic o s’arribaven al Monestir de Poblet, “cenobi on romànic i gòtic es donen les mans [...] on se sent bategar més que en cap altre lloc, el cor de Catalunya”.

En un d’aquests retorns dels Estats Units al vell continent de principis d’estiu, quan la família Ferran va anar a buscar el Corvair que tenien guardat a Barcelona durant el curs, el cotxe ja no hi era. Jaume Ferran relata les circumstàncies a Diari de Tardor (Edicions 62, 2008): es veu que el garatge barceloní on era aparcat havia estat intervingut per un banc, que se l’havia quedat. Com a solució els van oferir la possibilitat de considerar el cotxe perdut com una primera entrada per a la compra d’un apartament a Cambrils. Si bé és cert que tampoc tenien cap altra opció, quan l’esposa de Jaume Ferran va veure el possible apartament, li va encantar.

 
Si fins ara només sabíem la part de la història que coneixia el poeta i que havia deixat escrita als seus textos memorialistes, aquest estiu, arran de l’exposició que el Museu d’Història de Cambrils dedica a l’amistat entre Jaume Ferran i el pintor cubista Palau Ferré, hem descobert una possible continuació que encara fa més excepcional el vincle del literat amb la població del Baix Camp.

 
Encuriosit per la història que s’explica a l’exposició temporal del Molí de les Tres Eres al voltant de l’arribada del poeta Jaume Ferran a Cambrils, l’exalcalde Josep Pedrell Font, actual president del Centre d’Estudis Cambrilencs, va buscar al seu arxiu personal fins a trobar un element que ens podria ajudar a complementar la informació existent fins aleshores: la clau d’un Corvair.

El fet és que a meitat de la dècada dels seixanta un empresari barceloní amb alguns nexes comercials a Cambrils, havia posat a la venda un Corvair, i Pedrell, aleshores un jove emprenedor gastronòmic i aficionat als llargmetratges de Hollywood de l’època, on sortien aquells automòbils nord-americans de la marca Chevrolet, s’animà a adquirir-lo. Pedrell aquests dies n’ha recuperat per si pot ajudar a posar més llum a la història cambrilenca del poeta de Ponent.

 
Tenint en compte la datació, el model de fabricació i l’enllaç entre Barcelona i Cambrils del venedor, tot sembla indicar que es podria tractar del mateix vehicle. Si es confirmés, s’evidenciaria com per causes de vegades no pensades, dues persones diferents van poder, sense saber-ho, complir els seus somnis: conduir un cotxe de disseny nord-americà per les platges de Tarragona en el cas de Josep Pedrell; i poder disposar d’un apartament assolellat per gaudir de la lluminositat mediterrània en el cas de la família de Jaume Ferran.