El sègol, cereal vàlid per a llocs freds, és el que es sembrava al Ripollès. A la Vall de Camprodon i arreu de la comarca del Ripollès ressalta el coreu de la patata (trumfo). Els del lloc parlen de vagons plens de patates extretes de la zona, en temps passats.

Si a Talltendre (Cerdanya), s’hi cultivava el nap blanc, en el mas de les Fonts de Cavallera (Ripollès), s’hi cultivava el nap negra, que feia les delícies a la cuina dels estiuejants que veien de Barcelona a passar l’estiu a Camprodon.

Fa temps, abans que van desaparèixer els grans ramats de pastura de l’ovella ripollesa per falta de pastors i que vers els anys setanta fossin substituïdes per les vaques de carn. A temps passats la carn que es menjava més, per aquesta contrada, era la carn de porc i d’ovella. De llet se’m diu que en prou feines se’n bevia. Es deia que, pel consum dels pobles de la vall, es mataven aproximadament uns quatre mil xais. La mecanització va fer desaparèixer els ramats cavallí, mular i asní; bestiar que es feia servir per les feines del camp i boscos. I que els pobles de les planes baixes hi solien fer-hi la compra.

Encara es manté pel mes d’Octubre, per Sant Eduard, la tradicional Fira del Mulat al terme de Molló; concretament a Espinavell.

Boscos de pi al sector de Molló o Setcases, o altres bandes, a on abans no n’hi havia hagut, s’hi va fer una replantació vers els anys cinquanta de manera enfeixada (indret per excel·lència de bolets de pi). Si bé, val a dir segons en Jaume Vilarrassa, els corbs feren la resta de repoblament de pineda pel trasllat de la llavor, i per aquesta raó el bosc no manté cap simetria. Per tant, la fal·lera dels rovellons i pinetells fou de més cap aquí.
Tornant a les ovelles, el camí ral, camí antic de la transhumància solia unir les pastures de la Vall de Núria i de Ribes amb la plana empordanesa. Un itinerari llarg i costerut a la muntanya pirinenca, prop de Serra Cavallera, més planer a les valls. Les ovelles a l’estiu restaven a les pastures pirinenques, i l’hivern a la plana de l’Empordà, que eren terres assolellades i benignes. Expliquen que quan els ramats baixaven de la muntanya a les planes, sovint s’hi barrejava alguna llebre, que el tenir contacte amb la plan es perdien.

Pla d’en Plata (1.368 m), situat en un indret d’aquest camí antic de ramats oví, conegut com a camí ral; a la part alta de la muntanyà sota els peus de la Serra Cavallera. La gent d’aquesta terra ens fan saber que era un lloc de duana a on s’havia de pagar aranzels per poder passar amb els ramats. Es parla d’un reducte defensiu, cosa, que res s’ha trobat

 Per altra banda la informació que està establerta en el mateix indret en un plafó diu així: “Pla d’en Plata: aquest indret estat relacionat amb la Torre de Cavallera (torre de guaita), i amb els usos militars amb els quals es va veure sotmesa aquesta serra al llarg de la història. Segons l’historiador camprodoní Mossèn Julià Pasqual, el nom de Plata provenia d’una forma medieval llatina que significava “plaça d’armes”. De fet algunes de les invasions franceses de segles passats, van utilitzar aquest camí com a mitjà de pas per les seves tropes.