Llagostera és un municipi de les terres gironines, concretament de la comarca del Gironès. Té una població de 8.200 habitants. Limita amb poblacions prou conegudes com: Cassà de la Selva, Santa Cristina d’Aro,Tossa de Mar i Caldes de Malavella. És un dels termes més grans de la comarca, amb ell s’hi troba emmarcat el relleu del Massís de les Gavarres al nord, i ja cap al sud el Massís de les Cadiretes; amb predomini de boscos de suro, rouredes, i pinedes. Té un parell de rieres que són afluents del riu Onyar.
Es posa de relleu dues comunicacions importants la C-65 que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols, i la C-35 que va de Llagostera a cap a Caldes de Malavella i Tossa de Mar.

Els origen de Llagostera cal trobar-los vers l’any 855, dins el monestir de la Grassa, en l’actual regió del Llenguadoc-Rosselló, prop de Carcassone en l’època de Carles el Calb (823-877, Imperi Carolingi). L’església de Sant Feliu esdevindria amb el seu castell el nucli antic de la població en un lloc elevat, que quan t’hi apropes de lluny, vinguis d’allà on vinguis sobresurt en l’horitzó; com una illa el bell mig d’una plana.

Alguns pensaran que el meu interès per aquesta bella població del Gironès ha estat fer-hi turisme, podria perquè hi ha raons de pes per fer-ho, però no. Tot i que té molt per veure i visitar, com totes les poblacions d’aquesta contrada. El meu interès ha estat per un tema de salut. Cesmar en seria la raó, aquesta és una clínica centrada en el tractament del dolor.

Si be al venir en aquest indret, per necessitat, he pogut aprofitar fer una mica el turista, m’he interessat pel seu Casino construït a mitjan del segle XIX; un edifici rectangular, de gran bellesa i vistositat, magníficament gran; centrat en un dels laterals de la Plaça Catalunya de la població.

El meu amic i historiador Pep Rovira, de Centelles (Osona), va ser una de les seves recomanacions, que dels molts monuments del municipi protegits com a bé cultural destacats; el Casino de Llagostera era de visita obligada.

Aquest indret té l’origen en els grups d’esbarjo creats vers el segle XIX. Es fundà vers el 1856, i era un centre d’activitats culturals, dels moviments associatius vinculat a l’expansió de la industria del suro per la fabricació de taps, que tot i volen ser interclassista, les classes benestants de la població se n’apropiaren.

Edifici construït d’estil noucentista rectangular —com ja s’ha dit—, de caràcter majestuós i ornamental per les seves columnes jòniques a la planta baixa, distingit amb un seguit de decoracions de formes classistes; tan a l’interior com a l’exterior; només cal veure el rellotge de la façana... A més hi ha un conjunt de símbols franc mesons que s’intercalen en les parets interiors de l’edifici; una mostra única, d’aquesta simbologia, en un edifici públic. Demana fer-hi una visita guiada. Avui esdevé un centre
important d’activitat cultural de la població. La Generalitat el 2014 li atorgà la Creu de Sant Jordi.