Encara que aquest autor rebutja escriure sobre política, aquest cop no pot passar per més que sortir a la palestra per treure’s el barret davant d’una dona política, que la majoria de persones l’hi considerem, ja que ha estat fins a aquest any cancellera —cap de govern— del primer país d’Europa: Angela Merkel, elm de la democràcia, que ha demostrat tant per les seves virtuts personals com per la seva gestió com a governant.

Angela Merkel va néixer a Hamburg (RFA) el juliol de 1954. Fou filla de Horst Kasner i de Herlind Kasner. Tot i trobant-se a l’Alemanya lliure, el seu pare retornà voluntàriament a Berlín, ocupat pels soviètics, quan l’Angela tenia tres mesos, per tant va créixer i formar-se a l’Alemanya de l’Est. El 1977 es casà amb el físic Ulrich Merkel, del qual adopta el cognom, com es costum a Alemanya. No tingué fills.

Tot i que no es va afiliar mai a cap partit en aquella república, fou una de les poques persones a qui van permetre estudiar a l’Alemanya de l’Est. Començà amb el batxillerat i estudià física a la Universitat de Leipzig, on també es va llicenciar en química quàntica amb la qualificació d’“excel·lent”. Tot seguit es doctorà en les dues matèries el 1986, obtenint el magna cum laude.
Entrà en la política l’any 1989, després de la reunificació alemanya, ingressant al partit CDU (Unió Cristianodemòcrata d’Alemanya) el 1990, i va sortir elegida diputada al Bundestag (parlament).

A partir d’aquí comença la brillant carrera d’aquesta notable dona: fou ministra de Dona i la Joventut i de Medi Ambient als governs de Helmut Kohl, després presidenta del partit, i finalment l’any 2005 es va convertir en la primera dona cancellera —o primer càrrec efectiu de govern alemany— amb el 93% dels vots, i després va ser elegida quatre ocasions més en el càrrec. Sempre amb majoria folgada, l’última li significaren 12 anys al capdavant de la primera economia europea. El maig de 2015, la revista nord-americana Forbes indicà per setena vegada que “fou la dona més poderosa del món”.

No obstant, a l’octubre del 2018 va anunciar que renunciaria a la reelecció com a líder de la CDU i també com a cancellera l’any 2021. I ara a la tardor de l’any que som ha complert el que va dir, ha deixat d’exercitar la política per anar cap a casa seva amb el cap ben alt, satisfeta d’haver servit el país amb honestedat, integritat i dignitat.

La van triar per dirigir el país 80 milions d’alemanys, durant 18 anys, càrrecs que ostentà amb habilitat, dedicació, sinceritat i honradesa.

Durant els anys que ha exercit el càrrec no va rebre cap agressió violenta. En canvi va rebre el beneplàcit de la majoria de polítics de tota tendència de la resta del món. No va assignar com a ministre cap dels seus familiars i amics íntims. No es va arrogar cap glòria.

No va robar un euro, ni va conspirar en contra o a favor dels qui aspiraven a succeir-la. En més d’una ocasió va declarar que invertia en cultura, perquè la ignorància li costava molts diners al país.

No va dir mentides i amb la crisi vírica mundial ha deixat el seu poble en millors condicions que a l’inicia de la pandèmia. També cal fer ressaltar que durant els seus mandants no va comprar béns, finques, iots ni avions privats.

No era mediàtica, no sortia als carrers i places de Berlín per ser fotografiada.

No es va deixar temptar per la moda o les llums; se la veia freqüentment amb la mateixa roba, és a dir, la que vestim tothom; res de luxes, birimboies i futilitats. Alguns diuen que era degut a l’esperit heretat de l’Alemanya Oriental.

Va deixar el seu lloc després de situar Alemanya en el cim. A l’anar-se’n els seus familiars, amics i companys íntims segueixen on estaven, cap nepotisme. Ha deixat el seu país amb la meitat de polítics que té Espanya, tot i tenir-ne el doble de població.

En la intimitat hi ha algunes anècdotes que la signifiquen, com quan en una roda de premsa una periodista li va preguntar: “Notem que el seu vestit es repeteix sovint, no en té un altre?”, i ella va respondre: “Soc una empleada del govern, i no una model.” En una altra roda de premsa li van preguntar: “Té empleades domèstiques que netegen la casa, preparen menjars i la resta?”. La seva resposta va ser: “No, no tinc treballadores, no les necessito, el meu espòs i jo fem aquest treball a casa tots els dies.”

Després un altre periodista li va preguntar: “Qui renta la roba, vostè o el teu marit?”, a què va contestar: “Jo arreglo la roba i el meu marit és qui posa la rentadora, i a més ho fem a la nit, perquè l’electricitat és més barata, procurant no molestar els veïns, tot i que la paret de l’apartament dels veïns és gruixuda.”

La Sra. Merkel viu en un apartament normal com qualsevol altre ciutadà. Aquest apartament és on vivia abans de ser elegida cancellera i no el va deixar. Tampoc no és propietària de cap vila, xalet, ni té servents, ni piscines, ni jardins.
Angelina ha cedit la posició de lideratge del partit i l’ha deixat lliure, no ha recomanat l’elecció del seu successor sinó que sigui el poble que esculli a qui cregui més oportú.

Com a mostra del reconeixement que els alemanys li professen, el poble va sortir als balcons i finestres de les cases i la va aplaudir espontàniament durant sis minuts.

En definitiva, Angela Merkel és la dona a qui s’ha anomenat “la Dama del Món”.

Tant de bo en prenguin nota el polítics de tot el món, especialment els de l’Estat.