El 28 d’octubre, les persones que porten el nom de Simó celebren el seu sant. Sent que el Sr. Plebà de Montblanc es diu Simó, li dediquem aquest article.
Simó el Cananeu, també anomenat Simó el Zelota,1 va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. És l’apòstol del qual existeix menys informació. El teòleg i doctor de l’Església Jerònim d’Estridó no l’esmenta en la seva obra De viris illustribus (Els homes il·lustres), escrita el 392-393. No obstant se sap que va predicar per Orient Mitjà.

El nom de Simó es troba en els tres evangelis sinòptics, de Mateu, Marc i Lluc. “Jesús va mirar fixament Simó i li va dir: Tu ets Simó, fill de Jonàs, però et diràs Cefàs, que vol dir Pere (roca).” Segons l’Evangeli de Joan 1, 40-42, va ser el seu germà Andrés qui el va introduir al grup, després de trobar-se tots dos entre els seguidors de Joan el Baptista. I en el llibre de Fets dels Apòstols hi figura sempre que s’ofereix una llista dels apòstols, però no se’n donen més detalls.

Per distingir-lo de l’apòstol Pere (el primer sant pare), anomenat anteriorment Simó, a l’altre se l’anomena Simó el Cananeu als evangelis de Mateu i Marc, i se l’anomena el Zelota a l’Evangeli de Lluc i als Fets dels Apòstols. Per al papa Benet XVI tots dos qualificatius són equivalents, ja que zelote significa “gelós” i en hebreu el verb qanà significa “ser gelós, apassionat”.

A l’apòcrif Evangeli Àrab de la Infància, s’esmenta un fet relacionat amb aquest apòstol. Diu: “Un nen de 15 anys anomenat Simó va sentir un soroll en un arbre i va pensar que era un pollet. Va estirar la mà per agafar-lo i li va mossegar una serp al braç. La seva família el va portar a diversos metges de Jerusalem per intentar curar-lo sense tenir èxit. Llavors, uns nens seguidors de Jesús li van dir a la família que anés a veure “el seu rei”. Jesús li va dir al nen “tu seràs el meu deixeble, i en aquest moment va quedar sanat”.

 
Simó va morir l’any 70 dC a Pella (Jordània). Hi ha versions que indiquen que el van matar serrant-lo pel mig. Es condiciona que el martiri va ocórrer l’any 70 de l’era cristiana, és a dir, 36 anys després de l’Ascensió de Jesucrist al Cel.

(1). El zelota o “zelote” era un individu pertanyent a un grup o a una secta politiconacionalista del poble jueu fundada per Judes el Galileu al segle I, poc desprès de néixer Jesús, caracteritzat pel zel per Jehovà o Jahvè, la rigidesa, la radicalitat i la vehemència del seu integrisme religiós, en pretendre, fins i tot mitjançant la violència, la independència del poble jueu.