Em diverteix escriure sobre la llengua catalana i els seus escriptors. D’aquests últims m’agrada narrar-ne breument trets de la biografia, escollir-ne alguns títols i fragments, fixar-me en els llocs on va viure l’autor, com el va influir, com era el context històric o el moviment literari, cultural i polític de la seva obra. De què parlaven? Per què ho feien així?

En aquest espai hem parlat de Jacint Verdaguer i el reviscolament literari durant la Renaixença, de Pompeu Fabra com a seny ordenador de la llengua, de Joan Coromines sobre l’exili i l’etimologia. Hem tractat els poemes visuals de Joan Brossa i els relats de l’absurd i l’insòlit de Pere Calders, entre altres autors dels quals hem anat desgranant l’obra. Pel que fa a l’idioma, hem vist com va evolucionar des dels seus orígens, fent un dels cims a l’Edat Mitjana, una davallada a l’Edat Moderna i la represa al s. XIX. I també ens hem dedicat als vaivens per la normativa, l’IEC i la normalització lingüística al s. XX.

 
Deia que em diverteixen aquests temes. Però també d’altres sobre els quals escric amb deler, com sobre els pobles i ciutats del meu país, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. Així com m’agrada parlar de les ciutats d’Europa on he tingut el plaer de viure. També m’emociona escriure sobre les criatures i la criança, entendre-les i defensar-ne els drets. Són el col·lectiu més innocent, que depèn tant de nosaltres que de nosaltres depèn també la seva felicitat. Tot i així, paradoxalment, sovint ens oblidem com a societat dels seus drets, i per això em sembla important especialment parlar-ne.

El territori, la cultura, l’art, la recerca, la història, la política, la política lingüística, el mitjans de comunicació, les relacions internacionals, la valoració de l’actualitat, excursions i patrimoni, les commemoracions i les persones i entitats que aporten valor al país, l’entorn de km 0, la Conca de Barberà..., tots aquests temes em resulten d’allò més motivants, interessants i fascinants.

Si es tenen interessos en diversos camps el coneixement serà més complet per les relacions que es poden establir entre idees i conceptes. En aquest àmbit de la llengua i la literatura pròpiament, els camps especialment útils podrien ser, entre molts altres, els coneixements en història, en altres llengües, en política, en planificació, legislació i sociolingüística, en mitjans i sistemes de comunicació, en relacions i contactes civils o polítics i lingüístics internacionals, en correcció i toponímia, en migració, en edició i disseny, en metodologia de recerca i confecció d’estudis, correccions i pedagogia, etc.

 
Segons quina és la nostra disciplina, la nostra especialització, cadascú trobarà les branques de coneixements afins. I podrà valorar-ne tot allò que li poden aportar a ser més bon professional o tot allò que pot aportar ell a l’àmbit en qüestió.

Totes aquestes reflexions arriben ara a la tardor, que pot ser un bon moment de fer balanç. Hi ha qui prefereix esperar-se a final d’any, n’hi ha qui al setembre, a més, també programa tot el “curs” entenent-lo en llenguatge acadèmic, fins a l’estiu vinent. Sigui com sigui, és un bon costum de tant en tant aturar-se i pensar, fer balanç.

 
Deu ser que la tardor ens facilita aquestes reflexions. Ja ho diuen alguns pagesos, que si a la primavera l’energia dels arbres, de les plantes i de la natura va cap enfora, plena de vitalitat, i ens insta a l’extraversió, a la tardor la saba va cap endins, la natura s’alenteix, s’atura, i ens convida a una mirada introspectiva.

 
No obstant això, si en plena tardor teniu ganes de vida i de revisitar la joia primaveral, ni que sigui per uns moments, podeu endinsar-vos en els paisatges esclatants, els arbres imponents i les figures brillants d’una meravellosa mostra artística que aquests mesos tenim la sort de poder veure a la Conca de Barberà. Una exposició que es pot gaudir al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, i que realça el nostre territori i la figura femenina. Ens parla de sostenibilitat i de vida, de ruralia i d’essència. Per això, porta per títol “Palau Ferré: Essència vitalista. Pintura, ceràmica i escultura, hemeroteca i vida”.