Està de moda. És una beguda fàcil de preparar amb moltes variants i versions. La nostra és la versió més tradicional del cafè irlandès.

El més conegut data dels quaranta del segle passat. Durant un hivern dur tragué el cap a l’aeroport de Shannon (Irlanda). Fou a causa de l’acudit d’un cambrer que va tenir la idea d’afegir whisky del seu país a un cafè per contrarestar el fred que tenien uns passatgers que hi eren de pas. Quan li preguntaren si el seu origen era d’un país exòtic, va respondre que no: era un cafè irlandès!

 
Després la idea la va aprofitar a l’any 1974 la Firma Gilbeys of Ireland per a la seva comercialització juntament amb el Baileys, un licor inspirat també en els mateixos ingredients.

Els oferim ara una recepta perquè el gaudeixin

Ingredients

• 80 ml de cafè carregat i calent (1 tasseta de cafè sense vessar)

• 40 ml de whisky irlandès (½ tasseta)

• 40 ml de nata batuda, o crema de llet (de 35% de matèria grassa)

• 15 g de sucre blanquet o bru (és igual)

• Per decorar (opcional): polsim de canyella o cacau en pols.

Preparació

Preparem un cafè ben carregat en una cafetera exprés o en una italiana, ben carregadeta de cafè.

 
Per separat tirem la mesura del whisky irlandès en un cassó amb el sucre i escalfem gairebé fins que arribi a bullir. Removem bé per integrar el sucre en el whisky.

 
Preparem la nata de supermercat o crema de llet ben freda. Ha de quedar muntada. Reservem.

 
I amb molta cura hi afegirem uns 2 centímetres de nata. Per presentar-ho NO es barregen mai els tres ingredients; és molt important. Després, si de cas, els podem batre amb una cullera.

 
Normalment es presenta el preparat en tres capes: primer el fons d’alcohol amb sucre, després el cafè, i finalment la nata.
Mentrestant, degustant-lo, podran anar gaudint les seves anècdotes, que els oferim:

 
Quan corregué la veu de les bondats d’aquest cafè nombrosos empresaris, homes de negocis i també famosos de l’època dels Estat Units van passar per l’establiment Shannon, on el servien gran a figures de la societat ianqui: Douglas Fairbanks, Maureen O’Hara o Marilyn Monroe, Henry Miller, Arthur Miler, i també polítics com Roosevelt i John F. Kennedy, per tastar aquell nou còctel.

Es diu que Marilyn Monroe, el dia que es trobava prenent el cafè irlandès, li va dir al cambrer amb aquella ingenuïtat tan infantil que era pròpia d’ella: “És veritat que aquest cafè ve de les vaques irlandeses?”.
Quan el Shannon hagué de tancar l’any 1945 per adaptacions militars, Sheridan, el seu inventor, va passar a un altre local del nou aeroport. Com era natural, es va emportar la recepta i l’arribà a fer tan famosa que la van declarar “la beguda de benvinguda al país”.

Després el xef Sheridan fou convidat a anar als Estats Units, fet que no va dubtar a acceptar i treballar com a soci en un bar-local de San Francisco de nom Buenavista. Allí es feu tan famós aquell cafè que encara avui és visita obligatòria per als estatunidencs i turistes que arriben a la ciutat.
Serà veritat el que s’ha dit, atenent que el Cafè Buenavista declara que preparen cada dia uns 2.000 cafès irlandesos, xifra que fa prop de 70 anys que venen servint.

 
Actualment, és fàcil trobar altres tipus de cafè irish. Són derivacions de la recepta original, que en general es tracten únicament d’adaptacions a la forma clàssica de preparar-lo, variant tan sols un d’aquests tres ingredients: el licor, el tipus de cafè o la nata utilitzada. Són els casos del “cafè francès”, la mateixa recepta canviant el whisky pel Cointreau; El “cafè mexicà”, oferint-lo amb tequila; el ”cafè menta”, el mateix amb Baileys de menta. Pel que respecta al cafè: el denominat “cremós” canvia el cafè bo normal pel cafè macchicott; n’hi ha més casos, però cap com el cafè irlandès.

Joe Sheridan avui ja no hi és, ens va deixar ja fa uns anys, però el seu record ens serà perpetu gràcies al seu irish coffee. A la seva tomba hi ha un epitafi amb aquesta llegenda: “Here lies Joe Sheridan, the inventor of the world’s most famous drink: irish coffee” (Aquí reposa Joe Sheridan, l’inventor de la beguda més famosa del món: el cafè irlandès).

1. Atenció!: Ha de ser whisky irlandès, no de cap més marca, en el cas de variar-lo, no resulta