El tema que tracto aquí no és nou; parla de la necessitat de reivindicar la filosofia. Per què? Doncs perquè a la nostra societat hi ha una infinitat de xerraires que emeten afirmacions, idees i conceptes, sense mirar res, com si fossin veritats absolutes, quan els missatges d’aquestes persones —mancades de formació— solen ser erronis, equivocats o mal intencionats.

Una absència de formació sobre principis bàsics com néixer, viure o morir en seria un començament necessari. Però no són els únics. Existeix un seria de paraules i idees que no solen expressar-se bé, i tampoc no es contextualitzen tal com els correspon.

Per posar remei a aquesta mala formació ens cal recórrer a la filosofia com a eina per a corregir les anomalies en les males concepcions de pensaments mal formats, que poden aportar resultat inadequats, afectant la vida de la societat pels missatges erronis que en puguin sorgir.

 
Anem a veure. La paraula filosofia deriva de dues paraules gregues: “filo”, que significa amic o amant de, i “sofia”, que vol dir saviesa. Aleshores direm que la “filosofia” és amant de la saviesa o amant del saber. I entenem com “saber” el fet tenir coneixement d’una informació, idea, concepte, pensament, cosa... Aquest “saber”, s’ha esdevingut per la informació que en tenim. O també pot ser el conjunt de coneixements que s’han adquirit per l’estudi.

 Aleshores, què fa la filosofia? Educa el pensament per tal que aquest es desenvolupi correctament i fugi de les males deformacions de les idees. En definitiva, el que fa és reforçar tots els hàbits del saber en el camp de l’intel·lecte de tota persona. Per altra banda, impulsa els joves a un pensament propi, fomentant la crítica i l’autocrítica.

També ens allibera del monopoli que ens han imposat des d’un neoliberalisme salvatge basat en el consumisme i l’egocentrisme. Només ens cal recordar els “macrobotellons”... La filosofia esdevé un principi elemental per a la vida del coneixement. Deixar a un costat aquest saber és voler abandonar un component vital per al desenvolupament de la consciència humana. I no tenir consciència humana és no tenir sentit de la pròpia existència.