“És un llibre ben escrit i molt interessant”, remarcava l’exconseller Josep Gomis en l’acte de presentació d’El quiosc de Sant Francesc (Arts Gràfiques Requesens, 2021), on detallava que ell havia “conegut molts dels personatges que apareixen al llibre” i que no és senzill escriure dels moments difícils que ha viscut la història de Montblanc. Tot i així, el també exalcalde va recordar que, sigui com sigui la vila de Montblanc, cal acceptar-la: “Som el que som perquè el nostre passat fou el que va ser”, remarcava Josep Gomis.
Era el dissabte 24 d’octubre al migdia i a la sala Corts de l’antic convent de Sant Francesc una munió de lectors s’havien congregat interessats per conèixer de primera mà el tercer volum de la trilogia d’història novel·lada —o novel·la històrica— d’Eduard Contijoch, que amb El quiosc de Sant Francesc completa la col·lecció iniciada amb El Convent i seguida per La fàbrica, en la qual ha desgranat literàriament la nissaga d’una de les famílies més preeminents del Montblanc dels segles XIX i XX. La gestació dels llibres es remunta al 2005-2006, ara fa quinze anys, quan Eduard Contijoch va trobar una partida de naixement del seu avi i va començar a fer recerca genealògica familiar, fins a arribar al 1447, a Barberà de la Conca. Per tant, es tracta d’un fruit de quinze anys de maduració: analitzant, estudiant, imaginant-se com podrien ser uns i altres segons el context, les accions descrites i la informació que en tenia...!

 
Enginyer de professió i escriptor vocacional, Eduard Contijoch ha destacat sempre per la seva estima per Montblanc i per la recerca del seu passat més recent, com posen de manifest el llibre Històries de la història de Montblanc i, és clar, el fet que actualment dirigeixi la revista bimestral El Foradot, seguint l’estela del seu oncle, l’estimat Josep Maria Contijoch, que també era present en l’acte de presentació del volum i a qui podem llegir a les pàgines de Nova Conca.

En aquest nou llibre, Eduard Contijoch s’endinsa de manera específica en els anys trenta del segle XX, això és, els anys de la República i de la Guerra Civil, en un Montblanc on, a més de Josep Contijoch, hereu de la fabrica de destil·lació d’alcohol, també hi apareixen noms com els de mossèn Pau Queralt —a qui recentment es va dedicar una biografia— i Jesús Hernández, personatge que ha estat estudiat a bastament per Contijoch, les conclusions de la investigació del qual l’enginyer va exposar en un acte públic pocs mesos enrere.

El mateix autor remarca que El quiosc de Sant Francesc s’emmarca dins d’un gènere literari, per la qual cosa, com passa sempre amb les novel·les, amb voluntat d’agilitzar el ritme narratiu els autors simplifiquen, alteren o mouen alguns temps i accions per tal d’evitar una complexitat embafadora o ajusten algunes circumstàncies per donar més dramatisme al moment, com fer coincidir un esdeveniment familiar especialment advers amb l’aiguat de Sant Lluc. De la mateixa manera, Contijoch reivindica que “si bé aquesta novel·la no pretén, ni de bon tros, pontificar sobre els dramàtics fets històrics que van esdevenir al nostre país [...] els fets i personatges que hi apareixen són reals i històrics”: el Teatre Principal, el Centre Català, el setmanari Aires de la Conca, la restauració de Sant Miquel, les fàbriques d’en Cardús i en Sanfeliu, la cavalcada dels Reis d’Orient, la CNT, l’Escorça, el Sometent o el Comitè Antifeixista.

“Per a mi, amb els tres volums de la trilogia, estem al davant d’una novel·la històrica montblanquina, que no s’havia fet mai abans”, va fer èmfasi l’alcalde Josep Andreu en l’acte de presentació, en una intervenció en la qual va explicitar que a ell sempre li havia interessat molt conèixer com s’havia anat conformant el catalanisme a Montblanc, la correlació de partits polítics de l’època, el dia a dia del consistori, etc., i que Contijoch, a través de les seves novel·les, “ens descriu i ens fa comprendre el Montblanc dels nostres avantpassats”.