La catàstrofe del volcà de l’illa canària de La Palma ens ha recordat la pitjor erupció volcànica de la història: la del volcà Krakatoa i el tsunami conseqüent, escaiguts a l’àrea del Pacífic a finals del segle XIX, amb la mort de 36.000 persones. Ho rememorem en aquest article.

El 27 d’agost de 1883 l’illa volcànica Krakatoa, situada a l’estret que separa Sumatra i Java, va explotar i va deixar l’illa pràcticament sense existir. L’explosió va generar un gegantesc tsunami i pluja de cendres que va posar fi a la vida de més de 36.000 persones.

L’arxipèlag de Krakatoa és un conjunt d’illes volcàniques —la majoria gairebé desaparegudes— situada en l’estret de Sonda, entre Java i Sumatra. El maig de 1883 inicià d’una sèrie d’erupcions que van continuar fins al 27 d’agost d’aquest mateix any, quan definitivament el volcà va entrar en una erupció catastròfica que va destruir gran part de l’arxipèlag. Quatre enormes explosions pràcticament seguides es donaren aquell dia, cada una acompanyada d’enormes tsunamis. La pitjor i més sorollosa va ser l’última. S’estima que el seu baluern ha estat el so més alt registrat a la història, aconseguint nivells de 350 megatones, és a dir, 23.000 vegades més poderosa que la bomba atòmica d’Hiroshima. L’explosió va ser percebuda per tota l’àrea del Pacífic, des de l’illa de Madagascar a Austràlia (uns 7.600 km).

Els tsunamis posteriors a l’explosió s’elevaren als 40 metres d’altura i van destruir 163 aldees al llarg d’aquella costa, i van matar un total de 36.417 persones. La caiguda de la cendra va afectar vaixells que es trobaven a més de 20 quilòmetres de distància, que van rebre sobre les cobertes trossos de pedra tosca calenta de 10 centímetres de diàmetre. Es diu que alguns mariners que es trobaven a 40 quilòmetres van quedar fins i tot ensordits pel soroll. Del far d’una de les illes només en va quedar la base. La cendra de l’explosió va aconseguir 80 quilòmetres d’altitud i va ocupar bona part del cel de l’oceà Pacífic. Després d’aquestes explosions, només un terç de l’illa va quedar en peu.

 
Abans de l’erupció de 1883, l’illa Krakatoa tenia 9 quilòmetres de llarg i 5 d’ample. El 70% de l’illa va ser engolida pel mar i un illot cobert per arbres i vegetació lateral també va desaparèixer del mapa.
La versió que s’ha donat posteriorment sobre l’origen de tan gran explosió —que per cert forma part de la zona volcànica anomenada Anell de Foc, que abasta tot l’entorn de l’oceà Pacífic— va ser, segons sembla, que la fractura de les parets del volcà va permetre l’entrada de grans quantitats d’aigua oceànica a la cambra de magma. Aquest simple fenomen va ocasionar la major de les explosions mai vistes.

Esperem que no ocorri el mateix a la nostra illa de La Palma.