Quan el maig de 1983 el professor Joan B. Culla va formar part de l’expedició organitzada pel president Tarradellas a Poblet perquè una dotzena de persones del món periodístic coneguessin l’arxiu que hi havia dipositat, poc podia pensar-se l’historiador que gairebé quaranta anys després ell mateix acabaria publicant la biografia d’un dels seus monjos i recuperant el context històric del monestir cistercenc dels anys de la postguerra.

 
Tal com s’evidenciava en aquella visita presidencial a la Conca de Barberà dels primers anys vuitanta —on juntament amb ell també hi hauria els comtes de Godó, Lluís Foix o Manuel Ibáñez Escofet—, la trajectòria de Joan B. Culla (Barcelona, 1952) ha estat sempre vinculada a la recerca política i parlamentària més contemporània, tant de Catalunya com del Pròxim Orient. Observador privilegiat dels congressos de les distintes formacions polítiques, Culla és l’únic historiador del nostre país que ha analitzat amb detall i publicat en sengles volums la conformació interna de l’extinta Convergència, el llarg llegat democristià d’Unió, els debats ideològics del constitucionalisme a Catalunya de les darreres quatre dècades i també les escissions i confluències dels noranta anys d’Esquerra Republicana.

 
Que poques setmanes enrere el professor d’història contemporània de la UAB ens sorprengués amb la publicació de la biografia del que va ser monjo del monestir de Poblet, el pare Bernat Morgades (1911-1963), es deu a un seguit de circumstàncies infreqüents. Sigui com sigui, el fet és que per primer cop, Culla ha traslladat el seu mètode rigorós i l’estil amè de fets i descripcions al camp de la història eclesiàstica, en la qual fins ara no s’hi havia endinsat.

A Amb Poblet al cap i al cor (Pòrtic, 2021), Culla ens ofereix el periple de Morgades. A més de les qüestions d’ordre personal i familiar, amb moments vitals durs i especialment dramàtics —el llibre detalla una crisi en la qual Morgades és foragitat del monestir—, Culla ens ofereix una mirada molt interessant dels primers passos de la restauració de Poblet.

 
Així, l’historiador ens situa ja a l’any 1930, amb la constitució del Patronat del Reial Monestir, presidit pel seu impulsor, el diplomàtic, egiptòleg i erudit Eduard Toda i Güell. No va ser fins una dècada després, el 1940, quan van arribar els primers quatre religiosos italians que restablirien la vida monàstica del monestir de la Conca. Morgades, que sempre havia somiat ser monjo de Poblet, s’hi incorporà poc després, convertint-se en el primer eclesiàstic català a ingressar-hi des de la desamortització de Mendizábal. Dues setmanes després, però, moria Eduard Toda, el seu principal avalador. Ben aviat, la comunitat religiosa es va anar ampliant.

 
Al volum s’hi entrellacen noms, llocs i situacions que ofereixen una mirada interessant respecte al biografiat: els seus estudis al convent urgellenc de Sant Bartomeu dels Paüls de Bellpuig, el monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà, el francès de Lérins i altres; les col·laboracions amb el democristià Miquel Coll i Alentorn, amb mossèn Ramon Muntanyola i el Partit Nacionalista Basc durant la guerra; la seva coneixença amb el violoncel·lista Pau Casals i l’exconseller Ventura Gassol durant els concerts del bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach que tenien lloc a Prada de Conflent; les cartes que s’envià amb l’escriptor i polític montblanquí Josep Maria Poblet o amb el filòleg mallorquí Francesc de Borja Moll i, és clar, l’amistat de Morgades amb l’emprenedor Lluís Carulla, home clau en la seva biografia, qui procurà sempre pel benestar del seu amic eclesiàstic, i de qui, de fet, avui l’arxiu del Museu de la Vida Rural conserva diversos quaderns, esborranys i carpetes inèdites.

Si el llibre es va presentar primerament a l’Espluga de Francolí, també pocs dies enrere, el professor Joan B. Culla, l’exvicepresident Josep Lluís Carod-Rovira i l’abat Octavi Vilà van ser a la llibreria La Capona de Tarragona per exposar la vida de Morgades, el monjo de l’Espluga que tenia el cap i el cor al monestir de Poblet.