La immersió lingüística va sorgir d’un ampli consens social. És un sistema que promou la cohesió i evita la segregació de la població per raó d’orígens. A Catalunya, de fet, va néixer per la demanda d’un grup de famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramanet, que volien que els seus fills assolissin plena competència en català i integració.

Ara, el Tribunal Suprem ha aprovat una sentència que obliga les escoles i els instituts a impartir el 25% de les hores lectives en castellà. No és propi d’un estat democràtic que un tribunal invalidi un model educatiu que està avalat tant per la societat com pel seu Parlament.

  A més, el sistema de model lingüístic en l’educació que es vol imposar incompleix un tractat internacional signat pel mateix estat espanyol el 2001. Es tracta de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM). Els compromisos d’aquesta carta inclouen comprometre’s a possibilitar una educació en les llengües regionals o minoritàries. Què vol dir això, exactament? Doncs que els nens i nenes i els nois i noies de Catalunya puguin estudiar en un sistema d’immersió lingüística en català. La CELROM compta amb un Comitè d’Experts que té per objectiu garantir el compliment de la Carta. Així, en el seu cinquè informe de monitoratge va advertir, per exemple, que al País Valencià la llei de plurilingüisme valenciana que imposa també uns percentatges de castellà en la llengua de l’ensenyament fa impossibles els models d’immersió. Aquest advertiment del Comitè d’Experts el va recollir el Consell d’Europa, que va recomanar a l’estat espanyol que suprimís les limitacions de l’ensenyament en català a València. Aquest consell es pot aplicar, doncs, al cas del català al Principat.

A dia d’avui la immersió lingüística en català té un suport del 82% de la població de Catalunya (enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua i realitzada per GESOP). Així, si hem vist que aquesta sentència és contrària a la pròpia ratificació de la CELROM, també s’oposa al consens social de Catalunya. La immersió compta amb el suport de tots els segments de la població. És més, s’hi veu com els castellanoparlants habituals també hi són majoritàriament favorables, ja que el 68,1% hi dona suport. I no només per segments de població, també per geografia el suport és ampli i consensuat, només cal veure les dades de Barcelona ciutat, amb un 81,4% a favor, i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on la xifra és del 76,4%.

Si ens fixem en els resultats per edats, observem com els joves en són, precisament, els més favorables, amb un 88,1%. Aquesta dada fa evident que el suport a la immersió no era qüestió únicament del moment històric en què es va establir, sinó que també ho és dels mateixos joves del present i per tant compta amb molt recorregut cap al futur. Pocs no estan d’acord amb aquest model, només un 15,8%. Però, a més, d’aquests, només la meitat voldria que català i castellà fossin llengües vehiculars.

  En el context internacional també hi ha models d’immersió d’èxit. Fixem-nos en Bèlgica i el Canadà. En aquests dos països es duu a terme una educació immersiva en la llengua pròpia del lloc: neerlandès i francès a Bèlgica, anglès i francès al Canadà. Això ha fet possible que l’alumnat que té com a L1 un altre idioma assoleixi competències lingüístiques equivalents a les dels parlants nadius de la comunitat lingüística.

  Aquest darrer punt, el de la competència en la llengua, es pot analitzar, per exemple, a partir de les proves estandarditzades que es duen a terme a 4t curs d’ESO. Així, les dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu mostren com l’alumnat d’aquest curs, de qualsevol lloc de Catalunya, té més competència en castellà que en català. També cal tenir en compte que les dades que ha publicat la Generalitat de Catalunya indiquen que la immersió no es compleix del tot. Si s’apliqués realment el resultat seria que tots els estudiants acabarien l’ESO sent competents plenament tant en català com en castellà.

  Tenir el català com a vehicular facilita que hi hagi igualtat d’oportunitats, ja que permet que tot l’alumnat adquireixi competència en les dues llengües. Defensem la immersió, el català cal que sigui llengua vehicular.