L’Estany (870 m) és un poble de l’actual comarca del Moianès que antigament ho fou de la comarca del Bages; amb una població aproximada de quatre-cents habitants i coneguda, encara ara i en temps passats, pel seu cenobi augustinià, com a Santa Maria de l’Estany, monestir del segle XII, el claustre del qual està considerat una joia del romànic català. Des del s. XVIII es convertí en temple parroquial.

La població nasqué amb el temps al voltant del monestir i a la plana al costat d’un estany. Un estany de set hectàrees i mitja que beneficiava la caça i l’agricultura al seu voltant, però també era un focus de mosquits, d’epidèmies i malalties. La dessecació definitiva no seria fins a mitjan segle XVIII per mitjà d’una mina de la qual havíem sentir a parlar per les moltes anades i vingudes a aquest llogarret de muntanya, a només quaranta minuts de les nostres poblacions, però que mai —i fins no fa gaire— ens assabentaren de la seva restauració. Fou per mitjà del nou suplement mensual, que parla explícitament de la comarca i que va afegir a El 9Nou del Vallès Oriental —el que pot la premsa  escrita!— que ens facilità la informació.

Quatre-cents vint-i-cinc metres de llargada fa la mina. La seva volta està construïda de pedra seca; la part més antiga pertany al segle XVIII. Entre els anys 2010 i 2019 es va portar a terme la restauració de cent seixanta-quatre metres, amb la finalitat que es pogués visitar. Roger Solé, mestre de pedra seca, en seria l’artífex, amb la col·laboració d’algunes famílies del poble. Amb aquesta nova construcció introduïren tretze pous de ventilació. L’Estany, de per si, sempre ha tingut molta requesta per ser visitat, no tan sols per l’esplendor del seu monestir i història —que s’ho val—, sinó també per altres motius: la gent, els seus carrers i cases de pedra o els seus boscos i els bolets... Tal vegada, també, per la seva situació geogràfica, ja que des del Puig de la Caritat (1.010 m) —una muntanya que aixopluga aquest poblet rural dels vents del nord— podem contemplar la grandesa panoràmica del paisatge que ens ofereix, sobresortint des del primer moment a la llunyania la majestuositat dels Pirineus, que van des de llevant fins a ponent, des de la Serra del Montsec fins a l’inici dels contraforts del Canigó...