Ara que estem en plena època de vacunacions, serà bo saber alguna cosa d’aquests anticossos. La vacuna és un medicament que s’obté a partir d’un microorganisme; quan s’administra a una persona sana, fa que la persona produeixi defenses contra la malaltia prevista. Si després a aquesta persona se li apareix la malaltia de què ha estat vacunada, les defenses el protegiran i no l’agafarà.

 
Contra el que es creu, la pràctica de les vacunacions no és nova. La primera de totes va néixer a finals del XVIII de la mà d’un metge anglès, Edward Jenner, que fou el primer que investigà un pla de microorganismes per prevenir els anticossos en lloc de curar-la. Descobrí la verola l’any 1796. I ho aconseguí, com ha passat amb molts invents, d’una manera simple, observant, arribant a obtenir-ne la vacuna.

Jenner, fill d’un pastor protestant, s’inicià en medicina posant-se als 13 anys al servei d’un cirurgià. Després es traslladà Londres per cursar la carrera de medicina, que obtingué de manera brillant. L’any 1773 retornà a casa seva, a Berkeley, on va obrir una consulta local havent adquirit ja cert prestigi. L’origen de l’invent ve explicat d’aquesta manera: Uun dia Jenner es desplaçà a un estable del camp per assistir una malalta, que trobà, per cert, munyint vaques a l’estable. Aquella dona tenia erupcions als braços per haver-se contagiat de verola bovina. Va intentar tractar-la, però als pocs dies va observar que les excoriacions d’aquella dona havien desaparegut. El fenomen el va intrigar, i això li feu posar atenció en el fet, que el motivà a vigilar altres estrictes casos de dones munyidores amb símptomes de veroles. La realitat és que aquest fenomen li feu veure que les munyidores que sofrien el contagi a la llarga quedaven netes del mal, és a dir, que no es contagiaven de la perillosa epidèmia. Llavors va decidir fer proves amb el sèrum de les vaques aplicant-lo a animals. Havia descobert la primera vacuna (vacuna ve de vaca). Vist l’èxit, experimentà amb els humans. El primer a rebre-la fou un nen de 8 anys anomenat James Phipps.

 
Jenner descriví el seu primer experiment d’immunització amb gran detall. Malgrat tot, la Royal Society de Londres va refusar el seu informe i molts científics de l’època se li oposaren per qualificar les pràctiques de vacunació “d’anticristianes”. A pesar de tots aquests inconvenients, els seus esforços per la creació de la vacuna de la verola passaren a la història, evitant un sens nombre inimaginable de morts fins al dia d’avui. Abans d’aquell dia, es creu que la verola havia ocasionat més de 60 milions de persones a Europa.

 
Vist l’èxit de la vacuna contra la verola, en anys successius se n’anaren aplicant i inventant-ne de noves, que la medicina moderna ha classificat en dos grups: les vacunes simptomàtiques i les no simptomàtiques. Les primeres són les indicades per a tota la població a partir de l’edat infantil, aplicades d’acord amb el calendari de vacunació per prevenir les infeccions. S’hi detallen: la tuberculosi, la ràbia, la febre tifoide, la febre groga, la poliomielitis, el xarampió, la rubèola, la meningitis i les galteres. Les no simptomàtiques són les que no s’inclouen en el calendari de vacunacions perquè tan sols són indicades per a persones o sectors de població afectada per una determinada malaltia i també en situacions especials.
No podem acomiadar-nos sense donar glòria i honors als inventors de les vacunes, persones que en la majoria de casos desinteressadament passaren hores i hores d’estudi per dotar la humanitat d’una eina de vida.

 
 Així doncs, la vacuna de la grip es deu a l’investigador Thomas Frank, creada l’any 1944; la de la poliomielitis, al Dr. Jonas E. Salk, investigada entre els anys 1914 i 1923; la de la ràbia, al Dr. Louis Pasteur l’any 1885; la de la varicel·la, al científic japonès Michiaki Takaskashi, el 1974; la de les dues hepatitis, als Drs. Baruch Blumbereg el 1967 i Irving Millman el 1969; Maurice Hilleman, de l’Institut de Recerca Terapèutica de la firma Merck, va generar la vacuna, l’any 1971, que proporcionaria immunitat als virus del xarampió i les galteres, i la vacuna DTP per a la diftèria, tètanus i tos ferina, per citar les més significades.

 
Quant a la vacuna contra la covid-19 (aplicada des de desembre de 2020), va ser iniciada per la bioquímica hongaresa Katalin Karicó, i acabada de definir en diverses línies pels equips d’investigació de firmes farmacèutiques com Pfizer, Johnson, Astra Zeneca, Moderna, GSK, Pentavalent i altres. Empreses no massa altruistes, que diguem, ja que aquestes fan anar els dòlars pel mig a l’hora de facilitar-les.