La recerca de recursos per a afeblir l’emissió de CO2 a l’atmosfera ha començat de marcar recorregut. Una dada a considerar: la importació de pomes a l’Estat se sap que genera unes emissions de deu milions de quilos de CO2; un xifra important de contaminació. Una pol·lució, segons un estudi que ha fet Afrucat (Associació Empresarial de Fruita de Catalunya), resulta ser els quilos que emeten 10.000 camions a l’atmosfera, pel sol fet de fer el transport del producte.

En canvi, si es tingués en compte la captació de poma de proximitat ”Quilòmetre 0”, tindria una petjada ambiental pràcticament nul·la pel que fa a les amissions de carboni. Per altra banda, la compra de poma de proximitat afavoriria els productors locals i se’n beneficiaria el territori.

Tenint present que la poma importada és més cara, Afrucat ha optat per buscar col·laboradors a les Espanyes; concretament, amb la Federació Espanyola de productors i exportadors de fruita i hortalisses (Fepex) han engegat una campanya per mitjà de les xarxes socials per tal que el consumidor prengui consciència de la importància que té comprar pomes estatals.

El reduït nombre de gasos que provenen d’un transport de pomes de les comunitats autònomes productores —segons dades— emeten gairebé el mateix volum de gasos d’efecte hivernacle que els que capten els mateixos arbres; per tal fet l’empremta del carboni és pràcticament inexistent, per tant CO2 = 0.

 Una solució per temps a venir que portarà canvis substancials per als productors locals cap a una reconversió del sector és el fet de suplir el que havia estat la comanda de producte forà. Ara aquest nou repte convida a incrementar la producció amb un nou nombre de plantacions i mà d’obra —segons els entesos—. Uns objectius que només es poden consolidar amb la participació plena del consumidor.

Per altre cantó, es veu la possibilitat que tal gestió permetria lluitar amb el despoblament del camp, afavorint nous plantejaments de repoblació en la creació de riquesa i nous llocs de treball per a gent jove.

L’atzucac del canvi climàtic ens ha hagut de portar a aquesta resolució salomònica. Una qüestió plantejada que respon a les necessitats de reducció dels gasos contaminants, però al mateix temps tal decisió beneficia la protecció dels nostres interessos més immediats, que són els nostres productes i la nostra gent. El producte sortirà al mercat i serà més barat, per la seva proximitat amb allò que en diem: “quilòmetre 0”.

El govern estatal haurà de dirimir com resol la feina dels 10.000 transportistes; una qüestió que, si s’hagués plantejat abans d’agafar l’interès pels ingressos del petroli amb els carburants, avui no estaríem allà on som i no hi hauria aquest problema del CO2. Només es pot salvar —segons els analistes—, fent una reconversió del sector pels nous plantejaments expressats.

La solució proposada per Afrucat i Fepex esdevé atractiva, per ser una resposta favorable als nou reptes que avui se’ns plategen arran del canvi climàtic per tal d’arribar a “Quilòmetre 0, CO2 0”.