L’OCU (Organitzadors Consumidors Usuaris) ens informa que aquest mes d’octubre moltes famílies, que tenen la llum amb el preu regulat, l’hauran hagut de pagar més cara; aquest cost ja passa de més de cent euros, pel preu nou que han incrementat de cost de 204,9 euros. Una bona manera d’empobrir la societat i, no cal dir, els més vulnerables.

Es fa difícil apaivagar aquests costos antisocials imposats per les elèctriques, amb la carestia de la vida que ens ha augmentat. Per més que es vulgui superar les variables, el preu de la llum segons les hores del dia, per tal de no haver de pagar tant car, se’ns fa gairebé impossible poder-ho seguir. Té tota l’aparença que, les empreses del corrent elèctric, i les energètiques també ens volen supeditar per força als seus interessos de mercat. No són benefactores del be comú.

Com molt bé deia un rotatiu, seguir el galimaties de la factura i voler aclarir l‘estructura del preu de la llum es fa complicadíssim. Certament, nosaltres ens hi hem trobat. Probablement hi haurà experts, però haver de recórrer a aquest recurs és voler complicar la vida de les persones. Se’ns diu que la legislació està creant uns ajuts als més vulnerables, però amb la dificultat afegida que la tramitació no és fàcil d’entendre per la terminologia emprada, que no deixa de ser una novetat pel vianant poc bregat en aquest afers.

També ens assabentem que les ajudes promeses gràcies els acords del mes de març entre Endesa, Generalitat, i altres administracions —quan escric aquestes ratlles—, no han arribat encara als afectats, que volen saber si se’ls perdonarà el deute que tenen de fa mesos.

S’acosta el fred i hi ha molta incertesa del que pot passar amb l’energia, ja que escoltar —com deia algú— els informatius, cada dia que passa, sobre la pujada de la llum és molt preocupant, ja que hi ha llars en què, a hores d’ara, ja s’està vivint en la pobresa energètica. La situació és delicadíssima. Urgeix una actuació immediata per part de les autoritats competents, perquè no s’allarguin les dificultats. Calen mesures socials per tal de resoldre aquest desajust.

Molts ens preguntem per aquesta injustícia energètica que ens han imposat per interessos capitalistes, que diuen de mercat, i no socials. Què hi fan encara, els qui foren expresidents, exministres, exconsellers, etc. que, en acabar la seva carrera política, es recol·loquen amb contractes milionaris com “assessors” o el que sigui, a les grans empreses energètiques? No seria l’hora, després de l’experiència política rebuda dels que diuen que van posar els seus ideals al servei del país, d’assessorar socialment els àmbits energètics, per tal de fer més justa la vida de la ciutadania?