Senyores i senyors, tot i que no ho sembli, per Nadal es commemora el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, un Déu que per primera vegada dintre del món dels deus, venia a salvar-nos, a predicar l’amor al proïsme i a pregonar-nos una vida de servei, humilitat i fora dels mercadejos, entre d’altres elements. Malauradament, aquest sentiment no ens implica en el món actual, que veiem el Nadal per acaba farts com una mala cosa enmig d’una taula en la que els cunyats sempre en són els protagonistes i on es menja sense tenir francament gana, mentre les misèries del món s’aprofundeixen encara més, des del punt de vista de la comparació, més que res. També, veiem el Nadal com una festa en la que les targetes de crèdit han de treure més fum que mai i on comprem normalment, tot allò que no necessitem i això que ja venim d’un “Black Friday”, un “Ciber Monday” i totes les tonteries possibles comtal acabar amb els recursos del planeta en fabricar coses que no necessitem i que després quan en vegem de més maques o modernes, abandonarem en aquest immens abocador de residus que és el món. I també, tant en les possessions inútils com en el menjar en excés, s’aprofundeixen les misèries del món, ja que la major part de la humanitat, tot allò que ens comprem, només ho pot somiar o veure en anuncis televisius, en el millor dels casos.

Del nen Jesús, segurament, no se’n recordarà pràcticament ningú, tret d’aquells que l’hagin tocat per muntar un pessebre, però de ben segur que sí s’enrecordaran del número de peu que gasten, o la talla de pantalons o la mida de la pantalla que volen…