Quan era jove, en un sopar d’amics pagesos de la Conca a la nostra casa a Pira, vaig escoltar recitar uns versos improvisat del Pep de la Tallera de Blancafort, ni més ni menys que el pare del Pau Civit.

Vaig quedar impressionat, per la facilitat de recrear de manera natural un relat d’homenatge, amb una cadència poètica, amb rima i excel·lent sonoritat i vaig pensar que amb gent com ell la nostra llengua catalana no moriria mai. Penseu que parlo de quan encara estàvem amb ple franquisme, que al col·legi de la Mercè ens feien literatura i no deien res d’Ausies March, com si no hagués existit, i només ens parlaven del Mio Cid, o de Lope de Vega. A part del Mossèn i després Plebà de Montblanc, Albert Palacín, que mig d’amagat ens començava a fer classes de gramàtica catalana.

Vaig pensar llavors que el Pau de la Tallera era un d’aquells trobadors de la nostra llengua llemosina, o que era com aquells versolaris d’Euskadi, que van pels pobles recitant amb la mil·lenària llengua Euskaldun, relats de la vida de forma improvisada i poètica, i que esdevenen una tradició que ha fet molt per conservar l’antiga llengua d’Euskadi.

Molt poc després vaig conèixer el Pau Civit, i sempre a casa parlar de la casa dels Tallera de Blancafort era parlar d’amistat i complicitat amb la restauració de la Generalitat i amb la defensa de la llengua catalana. Passaren els anys, i jo ja Alcalde, en un acte a la Biblioteca Conangle i Fantanilles, en Pau Civit recita uns poemes de Montblanc i vaig quedar tant impressionat que al tancar l’acte, vaig referir-me que la meva ment havia retrocedit a la meva joventut i que havia retrocedit a la imatge del seu pare a Pira en aquell sopar.

I tornarem a reprendre aquella amistat i col·laboració ancestral, quan venia a l’ajuntament a proposar-me activitats culturals, les seves visites eren un goig i un plaer, les seves iniciatives, junt amb els seus companys sempre tenien un merescut si per endavant, perquè tot era entusiasme i compromís amb la cultura del nostre poble.

No et podrem agrair mai el que tu Pau de forma tant natural i tant generosament has fet la llengua i la cultura de la nostra vila Ducal i per la Conca de Barberà, i per tot això m’inclino humilment davant la teva família i davant els teus companys i companyes de l’Escarritx i us dono les gràcies com a Batlle de Montblanc.

Que al cel siguis amb tots els poetes de la nostra terra!