Ara i en permanència en el cel de Barcelona, com un far d’orientació, el dia 8 de desembre, dia de la festa de la Immaculada Concepció de Maria, es va afegir un estel en una de les torres més altes de la basílica de la Sagrada Família —lluny dels pamflets del consum—, que es veu de diferents punts de la ciutat. Un punt d’inflexió substancial per als barcelonins, que marca un abans i un després; en mirar cap al cel no contemplaran només una icona sinó el sentit d’esperança, que representa per tota la humanitat aquesta estrella entroncada amb l’esperit nadalenc.

De les diferents celebracions populars i discursos que s’han expressat al voltant d’aquesta festa emblemàtica, el missatge del papa Francesc, que ningú no esperava, li ha donat tot el contingut transcendental. Ell es va afegir a la celebració amb aquestes paraules davant un esdeveniment tan singular: “És per a tots vosaltres” que “brilla avui l’estel a la torre de Maria”, ens deia, fixant la mirada amb els qui esperen “la revolució de la tendresa” que porta la Mare de Déu. Amb aquest sentit feia arribar la seva salutació i afegia: “Als malalts, als afectats per la pandèmia de la covid-19, a la gent gran i als joves que per diferents situacions veuen compromès el seu futur i a les persones que vivien moments de prova”. Un missatge que ha acabat sense oblidar-se de les arrels: “No descartem els ancians, no són material de descart, són memòria viva. D’ells ens ve la saba que tot ho fa créixer. Ajudem al diàleg entre joves i ancians, perquè sigui traspassada aquesta saviesa que els farà créixer i florir”.

Durant la missa, en l’homilia, el cardenal Omella, arquebisbe de Barcelona, afegia el sentit de la devoció mariana i de la Sagrada Família. Hi va defensar la seva importància com a projecció de la ciutat: “Dir Gaudí és dir Sagrada Família. I dir Sagrada Família és dir Barcelona. Aquesta Basílica s’ha convertit en un important patrimoni artístic, cultural i social. Sense pretendre-ho, el temple de la Sagrada Família és l’emblema de Barcelona”.

Durant l’acte central de la inauguració es va estrenar la peça “Magnificat”, realitzada pel compositor Marc Timón i cantada per l’Orfeó Català.

L’encesa de l’estrella i la seva benedicció, ja de fosc, va estar seguida per aplaudiments  i expressions d’admiració tant del públic de fora i de dins de la basílica, com amb la presència de les autoritats competents, tant per part de la societat civil —però amb l’absència de l’alcaldessa de Barcelona que s’hi trobà a faltar—, com l’eclesiàstica. Un cerimonial molt emotiu i ben resolt, tant pels de casa com també per les televisions de tot el món.
Bones festes.