Senyores i senyors, tot i que el calendari els posi que hem entrat a l’any del Senyor de 2022, creguin-me que fins que arribi el proper dilluns dia 10 de gener, realment no estarem en el nou any; i és que entre la festa de Cap d’Any, la ressaca o no del dia després i l’espera dels Reis Mags d’Orient, francament dubto que ningú hagi tingut temps de centrar el cap i adonar-se que sí, que més enllà de la menja atabalada dels raïms i el buidament d’ampolles de cava, es troba en un any realment nou.

 
I vet aquí que dilluns, dia 10, començarà de debò l’any, començarà gràcies al fet que la rutina del dia a dia farà tocar la gent de peus a terra i s’adonarà que ha de tornar a la feina o a buscar-ne si no en té; s’adonarà que els nens i nenes han de tornar a l’escola; s’adonarà que té hores per anar al metge o que tornen les cues a les carreteres per entrar i sortir de les ciutats, que els petits ja han començat a trencar alguna joguina que els van regalar per Reis i, qui més qui menys, començarà a buscar alguna dieta miraculosa per perdre aquells quilos sobrers, guanyats a base de polvorons, torrons, neules i d’altres menges d’aquelles que fan sucar-hi pa. A més a més, començaran a arribar els extractes bancaris, que faran veure a la gent que tots aquells regals tan macos del tió i de Reis no eren precisament barats i que omplir la cistella amb el que és bàsic al supermercat és car, molt més car que l’any 2019, quan faltava poc per a l’esclat global de la pandèmia. També es començarà a parlar de la quarta i la cinquena dosis de la vacuna i ja faltarà poc perquè comenci la campanya de la renda.