La Viking és una de les dues naus espacials robòtiques dels EUA llançades per la NASA per fer un estudi extens del planeta Mart. El projecte Viking va ser la primera missió d’exploració planetària a transmetre imatges des de la superfície marciana.

 
Abans s’havien llançat les Viking 1 i Viking 2, el setembre de 1975, cadascun amb un orbitador instrumentat i un mòdul d’aterratge. Després de completar el recorregut de gairebé durant un any, les dues naus van entrar en òrbites al voltant de Mart un mes, inspeccionant llocs d’aterratge.

 
Les naus van fer fotografies i van analitzar grans extensions de la superfície marciana, van observar-hi patrons climàtics, van fotografiar les dues petites llunes del planeta i va transmetre totes les dades a la Terra. També van mesurar diverses propietats de l’atmosfera i el sòl de Mart i van capturar imatges en color de la seva superfície rocosa, la qual mostra un color groc-marró i un cel polsós i rosat. Els experiments a bord dissenyats per detectar evidència d’organismes vius no van proporcionar signes de vida a la superfície del planeta. Amb tot, abans ja s’havia detectat que hi havia aigua gelada al subsol. Cada orbitador i mòdul d’aterratge va funcionar molt més enllà de la seva vida útil de noranta dies. Tot un èxit les anteriors Vikings, que cal esperar que els actuals superin.

Encara que no s’escriu ni es diu ni ho comenten als mitjans de difusió, la realitat és que aquests viatges que es programen tan sovint a l’espai, i en el cas concret, aquest del Viking al planeta Mart, és per valorar les possibilitats que tenen els habitants de la Terra de crear noves civilitzacions als planetes, de moment els de més a prop.

En el cas de la Viking a Mart sembla que, ara per ara, és el que tenim més a mà per assentar-hi res. Ja amb anterioritat altres naus van esbrinar que aquell planeta disposa d’aigua, el principal factor per fer-hi un assentament, ja que per vèncer l’inhospitalari medi ambient marcià es podrien muntar habitacles per vèncer els agents hostils del planeta, com la manca de gravetat, la cremor del sol i la falta d’oxigen.

Si s’aconseguís aquesta important fase, el terrícola ja podria disposar a Mart d’estatges per viure-hi i per instal·lar-hi les primeres indústries d’extracció de minerals, i ves a saber, a continuació... O sigui, les mateixes riqueses i avantatges que devien significar per al món conegut del segle XV el descobriment d’Amèrica.

Doncs bé, ara només ens queda resar perquè la Viking tingui un aterratge venturós i que siguin més venturosos encara els pronòstics que al nostre món li pugui donar.