Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic del segle XI, situat sobre el massís de la Mola, dins del que coneixem com la Serralada del Prelitoral. Ambdós noms es fan servir per determinar aquest relleu que es troba entre dues comarques: el Vallès Occidental dins la Depressió del Prelitoral i el Bages a la Catalunya Central.

És un espai de visita obligada per ser un indret emblemàtic ja des del s. XIX, tant per excursionistes com per festes religioses; més endavant per treballs escolars, i actualment s’hi ha abocat un turisme multitudinari. Els seus 1.103 m. d’alçada pròxims a la plana, la història, la seva constitució geològica, la natura que s’hi desprèn i la proximitat de les grans ciutats, tant de Terrassa com Sabadell, serien alguns dels principals motius d’arribar-hi.

 
Pertany a tres termes municipals: els de Matadepera, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall que l’administren dins els dictàmens del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac dels quals formen part. És un espai creat l’any 1972, que des del 2000 forma part de l’inventari d’espais naturals d’interès geològic de Catalunya.

 
En una antiga hostatgeria, que actualment serveix com a bar i restaurant, es troba el punt d’informació del monestir durant els caps de setmana. S’hi poden observar antigues feixes de conreu i una zona de cisternes o infraestructures pel servei d’aquest indret. Una qüestió important és que s’hi ha d’arribar a peu.

A la part forana d’aquest espai hi ha una taula d’orientació geogràfica, un element pedagògic important amb què hom aprèn a situar-se per tal d’identificar i distingir els elements del paisatge que són visibles. Es parla que hi hagut tres taules, la primera amb data de 1960.

En Joan Montllor i Pujal (1874-1960) en fou el responsable. Excursionista nat, va promoure l’excursionisme a Sabadell, molt lligat al Centre Excursionista del Vallès del qual va ser cofundador. Participà en diversos mitjans de comunicació com el Diari de Sabadell. Tingué diversos reconeixements com ara el títol de cronista honorari de la ciutat...

Els dies de sol i de claredat suprema, mirant l’horitzó en direcció a mar, des d’aquest cim i passant la vista per sobre de la Serra de Collserola, molt a la llunyania, es pot veure la silueta molt perfilada de l’Illa de Mallorca. Se’ns parla d’una distància, en línia recta des de Sant Llorenç, d’uns 238 quilòmetres. No esdevé l’únic lloc de Catalunya; n’hi ha d’altres per tal de poder observar aquest fenomen curiós. Podríem trobar-lo al Montseny, en el Turó de l’Home (1705 m) o a Montserrat (1236 m). Fins i tot es parla del Pirineu, en el Pic de la Dona (2702 m)...

Jo, de les poques vegades que he fet aquest cim, ho he pogut observar tan sols una vegada, i parlo d’anys, que ja és dir.