De les empremtes dactilars es podria dir que són el codi de barres de la humanitat, ja que han donat una personalitat única a cada individu del gènere humà, sigui home o dona. Les empremtes són traços immutables que es troben al tou dels dits i també a les plantes dels peus, i malgrat els danys que pugui sofrir la pell, es regeneren sempre seguint el patró original. Es creen durant l’embaràs i són definitives quan el fetus arriba als sis mesos, i queden inalterables fins a la mort. Totes i cada una són diferents, fins a l’extrem que no hi ha dos individus iguals en tot el món.

 
El 1850, un oficial de l’exèrcit britànic a l’Índia, sir William J. Herschel, va començar a utilitzar les empremtes dactilars per signar contractes. Va ser un dels primers usos occidentals de la dactiloscòpia, (vocable que procedeix del grec daktylos ‘dits’) i skopein ‘examen’). Poc temps després, un metge i missioner va començar a col·leccionar mostres d’empremtes dactilars d’éssers humans i de micos! Els seus estudis van demostrar que les empremtes dactilars eren úniques i permanents. El 1882 —tan sols dos anys després— es va publicar el primer llibre sobre empremtes dactilars (Fingerprints), on se’n subratllava la rellevància i el fet que són irreemplaçables.

Abans de descobrir-se aquest “codi de barres humà”, l’única identificació policial que existia era el mètode antropomètric, dissenyat per la policia francesa amb un sistema ideat per Alphonse Bertillon,1 que consistia bàsicament a detallar en una fitxa personal les diferents parts del cos i el cap de la persona, així com la descripció de les seves marques individuals, fossin cicatrius, tatuatges o altres.

Bertillon té el mèrit de ser un dels primers d’usar mètodes científics i tècnics en la lluita contra el crim, però el seu nou sistema no servia del tot per detenir delinqüents, ja que es donaren casos d’individus amb característiques antropomètriques molt semblants, la qual cosa feu que la seva eficàcia fos molt limitada.

El 1891, Juan Vucetich, un policia argentí, aplicà aquesta condició anatòmica en la identificació de criminals, i va desenvolupar un nou mètode policial: “les fitxes dactilars”. Amb una paciència prodigiosa, va prendre les petjades de tots els reclusos de la presó de la Plata, i va establir les bases d’un mètode que ràpidament es va estendre per tot el planeta i que va enviar a l’oblit l’antropometria. El fet és que les empremtes dactilars s’han consolidat com el “codi de barres” que identifica cadascun dels individus de l’espècie humana, com s’ha dit.

 
El naixement de la dactiloscòpia

El militar anglès de nom William Herschel va començar a utilitzar les empremtes dactilars per signar contractes. Va ser un dels primers usos occidentals de la dactiloscòpia.

Els patrons de les empremtes dactilars es diferencien perfectament vistos a lupa. Són els conjunts de crestes i solcs que formen la impressió. Es classifiquen bàsicament en quatre tipus fonamentals:

 
 La figura delta és una figura triangular que es troba en totes les empremtes dactilars excepte en els arcs.

 
 Als arcs, les línies papil·lars es dirigeixen d’un costat a l’altre del tou, degut que la mostra manca de delta. Dins del mateix tipus s’inclouen els arcs en tenda.

 
 Les bagues es caracteritzen per la forma de nansa. Podem distingir les bagues cubitals o lunars que s’obren cap al dit petit i les radials que s’obren cap al dit polze.

 Els remolins, que són mostres amb dos o més deltes. Dins dels remolins, s’inclouen les dobles bagues. Quant a l’espiral, els patrons en forma d’espiral tenen molts cercles que no surten de qualsevol costat de la petjada. cap al centre i surten de l’altre costat de la petjada.
Vegeu els gràfics:*

1. Alphonse Bertillon. Metge, antropòleg i estadístic, va treballar a la policia de París. El 1882 va definir una nova disciplina: l’antropometria. Es tractava d’una tècnica d’identificació de criminals basada en el mesurament de diverses parts del cos i el cap. El 1884 va aplicar aquest procediment per identificar 241 delinqüents múltiples, per la qual cosa el seu procediment va guanyar enorme prestigi i va ser ràpidament adoptat a Europa i els EUA.