Senyores i senyors, quin ensurt he tingut aquesta setmana. Concretament, estava jo fent la meva feina davant l’ordinador i, sobtadament, vaig començar a notar en un dels canells, el dret, una picada; era ben just a la part de sota del canell. Ràpidament, senyores i senyors, totes les meves alarmes es van encendre.

 
Això era dimarts d’aquesta setmana i, francament, no m’ho esperava i aquella picor que notava, que em va obligar a rascar-me més d’una i de dues vegades, es devia a una mena de granet, petit; força petit, però no per petit menys emprenyador, i ja els dic, vaig haver de rascar la zona uns quants cops.

Ràpidament però també de forma constant, em van venir al cap imatges de mosquits; però no, no podia ser. M’havia d’autoconvèncer que els mosquits, al mes de febrer, no, senzillament no podien ser, almenys pel que jo sé; que ara els mosquits dormen per somiar amb quines seran les seves víctimes i és clar, ja saben que jo sempre soc el primer d’estrenar la temporada i surto sempre en els seus somnis durant el llarg hivern.

Però vet ací que, i si de veritat hagués estat algun mosquit que es despertés abans d’hora per culpa de l’insomni, que s’hagués oblidat de prendre la pastilla per dormir o que l’haguessin despertat de mala manera… Vagin vostès a saber, senyores i senyors.

De fet, tot plegat ha resultat ben misteriós, ja que dimecres mateix ja no em va tornar a fer més picor la zona i el minigranet inclús ha desaparegut. Llavors, senyores i senyors, què podia haver estat allò? Ja temo l’arribada de la primavera i ja no dic de l’estiu.