És evident que la terminologia anglesa (nord-americana) es va imposant a la nostra llengua en molts usos. Suposadament ho hem d’acceptar perquè no es pot anar contra la llengua que domina el món, i que nosaltres seguim com a badocs. Ara bé, una cosa és deixant-nos portar la comoditat sense fer cap esforç i l’altra és anant a contracorrent per preservar la nostra llengua.
Un altre cas que ajuda a explicar la introducció de mots i frases angleses és la dels estudiants de carreres avançades que han de cursar assignatures en anglès per no existir-ne traduccions catalanes. Un inri, vaja!

Comprenem que en certes disciplines és difícil buscar traduccions de determinats vocables, com els de la informàtica. Mots com hardware, traducció literal ‘material dur’ i software, ‘material flexible’, són difícils d’adaptar a la nostra llengua, ja que la traducció literal hauria de ser “el conjunt de components que integren la part material d’una computadora”. Termes que per a més complicació, a part dels ordinadors es poden aplicar també als robots, aleshores fàcils de citar amb els mateixos.

Casos a comentar: el vocable bit, el dígit binari, no creuen més fàcil dir-lo amb tres lletres que amb el seu nom i un adjectiu originals? I per si fos poca cosa, tenint en compte que als manuals no ve amb dib (dígit binari) sinó amb binary digit (bit), per tant més complicat encara per no usar el picarol bit.

És el cas també de xat (terme que en anglès equival a ‘xerrada’). En català com l’acomodaríem?, parlar?; no sona bé, i menys havent-lo d’apocopar. Seguint aquesta pauta podríem aportar ram (random acces memory) o link (del verb to link, ‘unir’)¸ i així desenes de mots que defineixen el llenguatge informàtic.

Un cas clàssic de l’elucubració mental que els saxons apliquen per acoblar idees dispars per formar una imatge abstracta és el mot spam. Aquesta expressió la van popularitzar els humoristes Monty Python en un gag televisiu en què a un individu li oferien una carn en conserva de nom comercial “Spam” i ell la rebutjava encara que la cambrera li anés insistint que era una carn única “spam... spam ..spam”. La idea faria tanta gràcia al públic que de seguida va associar la idea “spam” amb la pràctica del “fàstic”, que els navegadors d’internet han adoptat per assenyalar els missatges electrònics inconvenients. Bé, observant aquest fet, ¿com podríem traduir l’inversemblant mot al català...?; fàstic? No sembla adient.

Partint d’aquest supòsit, hem d’acceptar que hi ha vocables que s’han acceptar com a inevitables i més venint d’àmbits científics. Ara bé, una cosa és acceptar les de difícil traducció i l’altra ésser beneits usant mots que se’ls veu ben clar el significat. És el cas d’e-mail, usant-lo en frases com: “he rebut un e-mail que deia...”, o “li he enviat un e-mail dient-li...”, Absurd, al no ignorar que tothom sap que mail en anglès és ‘correu’, havent-se vist el mot a les pel·lícules del Far West, on cowboys i diligències porten el famós cartellet “US-mail” o “correu dels Estats Units”. Aleshores és fàcil deduir que la lletra e és d’electrònic, que la mentalitat saxona, amb la seva forma de simplificar, ha preposat a mail per crear e-mail.

Aquí a la Península, els humoristes convertiren la picardiosa paraula e-mils en e-milis, com a primer pas, per acabar a “Emilis” o “Emilios”, segons la llengua.

Avui, la gent amant de la nostra semàntica usa la paraula correu, com també seria convenient anar convertint i usant en català com més termes possibles millor, especialment els de fàcil traducció, com per exemple disc compacte del compact disc, o teclat del keyboard; també al single element el semiconductor; al fax, còpia; al record, “gravar”, i així anant veient. I no tan sols les del llenguatge electrònic sinó les de tota la resta d’usos, ja que en cas contrari, sense adonar-nos-en acabarem entenent-nos en anglès i donarem a la vegada una puntada de peu a la nostra llengua.