Senyores i senyors, tothom tenia por del que podria passar a partir de les 12 de la nit del 31 de desembre de l’any 1999 amb l’entrada de l’any 2000; feia temps que es parlava dels asteques, que deien que arribaria un canvi dimensional a la humanitat; que si l’efecte 2000 a tots els arcaics ordinadors d’aquella època i tota la humanitat es quedaria amb els equips informàtics fregits, i jo recordo de petit sempre tenir la fal·lera de comptar els anys que faltaven per arribar al 2000; que si 23, que si 31… Sempre es feia llarg, això d’arribar a l’any 2000, i ves per on ja hem passat 22 anys des de la seva arribada i si bé els ordinadors no van petar, potser sí que la humanitat va fer una mena de salt dimensional cap a l’infern, perquè redeu, déu-n’hi-do les coses que han passat des de l’1 de gener del 2000.

Ja vam començar, de fet, amb el tema de les Torres Bessones, després va arribar la gran crisi del totxo en aquest món de ments totxes, després va venir la covid, i ara, una guerra en plena Europa i en ple segle XXI, gràcies a la ment dement d’aquell senyor que governa Rússia. Amb tot, abans d’aquesta guerra a Ucraïna, cal recordar que encara en tenim de vives en altres indrets i que no surten a les notícies; a banda que tenim també camps de concentració a la Xina i centenars de coses més, que més val no recopilar si aspirem a pair el dinar i el sopar.

I és que, senyores i senyors, potser ens pensàvem que la gent de l’era digital érem uns tope-guais, que no passaríem el que van passar els nostres avis o rebesavis, que van viure dues guerres mundials i una guerra civil. I encara no sabem què més passarà.