Alguns poden pensar que és estrany que el col·lectiu docent faci vaga, si tampoc estava passant res greu, oi?

De fet, cal potser voler escoltar per comprendre els motius que han portat a gran part del professorat, del personal d’administració i serveis i de les direccions dels centres educatius de primària i secundària, tant públics com privats, d’arreu de Catalunya a mobilitzar-se d’aquesta manera.

El que està succeint aquests dies és la culminació d’una sèrie de situacions acumulades durant uns quants anys, però que a dia d’avui s’estan agreujant. Què està passant? Doncs que mestres i professors han estat observant com hi ha hagut decisions que dificulten la qualitat de l’ensenyament i retallen els drets laborals de bona part dels professionals de l’educació. És una situació que afecta tant els docents, com els alumnes i les famílies, doncs. Venim, a més, d’una pandèmia en què famílies i centres han hagut de reinventar-se i adaptar-se in extremis a la nova situació. Hi ha una preocupació generalitzada per diversos temes que el col·lectiu reivindica, entre d’altres:

En primer lloc, cal que el govern, el departament d’Educació, es responsabilitzi del model d’immersió lingüística. Cal que el defensi i doni cobertura legal als directors i als docents per seguir aplicant-lo.

 Actualment, es vol deixar a la lliure autonomia del centre el tractament de les llengües, deixant el personal desemparat en les conseqüències de la sentència del 25% de castellà.

 
En segon lloc, es reivindica la inversió del 6% del PIB en educació, tal com recomana la Unesco. A Catalunya la inversió actual és molt baixa, únicament del 3,6% del PIB. Al conjunt de l’Estat és del 4,2% i a la UE del 4,6%.
En tercer lloc, cal donar estabilitat a les plantilles. Sabíeu que a Catalunya hi ha una taxa del 40% de professors interins en l’ensenyament públic? La normativa europea demana que sigui de màxim un 8%. Tenir un contracte d’interí comporta inestabilitat laboral i condicions de precarietat, vol dir que cada curs una bona part del professorat canvia, i això fa difícil consolidar projectes educatius sòlids. Per això es demana un pacte d’estabilitat i que es compleixi la normativa europea.

En quart lloc, el desplegament del Decret d’Inclusiva. Als equips docents els amoïna poder atendre bé la diversitat inherent a les aules. Calen recursos humans, materials i formació. Cal saber quan es desplegarà el decret.

 
En cinquè lloc, qualsevol canvi de currículum ha de ser consultat als professionals de l’educació, els docents, que són els experts en educació, i consensuat amb ells. El currículum va ser enviat als centres a finals de gener, durant el pitjor moment de gestió del covid, i només amb una setmana per valorar-lo i fer-hi aportacions. Els canvis de currículum són una transformació que caldrà aplicar a partir del setembre, sense que hi hagi hagut el debat pedagògic necessari.

En sisè lloc, recordem que mestres i professors ja treballen des de l’1 de setembre, però avançar la data d’entrada dels alumnes dificulta la gestió del centre, que, a més, no sap fins a última hora quina serà la plantilla del curs.

 
Mestres i professors, direccions, consell escolar, famílies, alumnes, PAS, TEEI, sindicats, etc. Aquests són els qui formen el sistema educatiu de Catalunya. És més natural prendre decisions que afecten a tanta gent des del diàleg, la cordialitat i el consens; i, a més, des del bagatge que dona la pròpia experiència docent es prenen també millors decisions.

 
A l’ensenyament no es treballa amb objectes, es treballa amb nens i joves. Per això, encara que les condicions siguin desfavorables i la diplomàcia decaigui, els docents continuen abocant-se plenament a la seva feina i al seu alumnat, perquè treballen amb persones. D’una manera semblant, quan els sanitaris reivindiquen millores en el sistema i tot i les condicions laborals cada cop més dificultoses, no poden sinó tenir cura dels seus pacients amb el mateix respecte i dedicació, perquè tracten amb persones.

És per tot això i més que cal diàleg i, entre tots, millorar i garantir la qualitat de l’educació i els drets laborals. Els docents eduquen persones.