L’arquitecte Josep Maria Jujol va deixar la seva empremta modernista en construccions arquitectòniques ben especials de les nostres comarques, d’on era originari, des del Teatre Metropol de Tarragona a l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri, passant per l’altar de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, el Sagrat Cor de Vistabella i la casa Bofarull dels Pallaresos, entre d’altres.

 
Ja a la demarcació de Barcelona, on van instal·lar-se aviat, és a Sant Joan Despí on trobem algunes de les seves creacions més destacades, com és el cas de Can Negre, aquella masia del segle XVII que Jujol va reformar i ampliar amb el seu estil característic entre el 1915 i el 1926, i que avui és un centre expositiu i de dinamització cultural al municipi.

 
Justament aquestes setmanes, l’edifici modernista d’empremta tarragonina acull a les seves sales temporals una interessant exposició en la qual també trobem nombroses referències al Camp de Tarragona. Es tracta de “Dones i artistes”, una mostra creada a partir d’una col·lecció privada, la conreada aquests darrers anys per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, que ens permet copsar com el col·leccionisme continua sent, avui, una necessitat vital per a aquells joves que tenen una mirada panoràmica de la història cultural i l’art de les darreres dècades. D’aquesta manera, és justament per la volatilitat del temps present i el canvi d’hàbits i prioritats de les noves generacions, que encara és més valuós veure com es manté i renova l’esperit col·leccionista a través de les noves mirades del segle XXI.

 
Com sintetitza el seu títol, l’exposició ens ofereix l’oportunitat de reflexionar al voltant del paper que ha jugat la dona en el món de l’art català dels darrers cent cinquanta anys que abraça la col·lecció. Les obres que s’hi exposen permeten veure com s’ha representat a les dones al llarg dels anys, però també reivindica el paper de les dones creadores d’avantguarda, amb noms com Amèlia Riera, Maria Girona, Esther Boix, Colita, Jo Milne i Júlia Castells.

I, és clar, dins d’aquest conjunt artístic de la col·lecció Puigdollers que es mostra dins del marc jujolià trobem nombroses referències que ens traslladen a l’aportació tarragonina al conjunt de l’art català de les darreres dècades i, també, a les interconnexions territorials del darrer segle. És el cas d’un dibuix ràpid —gairebé un esbós— de Joan Rebull, l’escultor evolucionista reusenc, molt allunyat en aquesta obra de les temàtiques noucentistes. S’hi exposa també una peça de l’escultor Josep Viladomat —amic de Rebull—, que és l’autor de la font del Centenari de Tarragona i del monument a Fortuny, a Reus.

També ens impressiona l’escultura frontal de gran format d’una dona, obra de Tomàs Bel, artista del grup Betepocs que va passar la Guerra Civil a Masdenverge, al Montsià. De la postguerra, Llucià Navarro, amb pintures murals en diverses poblacions del Camp de Tarragona i la Costa Daurada, ens mostra la dura imatge de la pagesia en un dibuix amb predomini del gris.

Dels anys seixanta, hi trobem un dibuix inèdit del pintor cubista Maties Palau Ferré, de qui se celebra el centenari del naixement, amb una figura femenina d’ulls ametllats que porta, asseguda, una nina en braços. Així mateix, hi trobem de la nova generació una mostra de fotografia actual d’Andrea Torres Balaguer, vinculada a la Nou de Gaià, amb una obra de reminiscències oníriques, entre l’imaginari i la realitat.

Obres i autors molt diversos que ens entrellacen conceptes, estils i punts de vista complementaris en uns moments en què tots necessitem estones per ordenar idees i pensaments. D’aquesta manera, i fins al 27 de març, aquesta és una bona oportunitat per reflexionar sobre la vigència actual del col·leccionisme, copsar el paper de la dona a la societat i redescobrir diverses aportacions tarragonines a l’art modern i contemporani català. Tot, en un marc modernista incomparable.