Un tro retronà el dia 20 a Rojals, i la seva ona va abastar la capital de la comarca. Fou un tro sobtat, sec, però ressonant. No podia ser d’altra manera, un tro que metafòricament anunciava la mort d’un home que mai n’havia fet estavellar cap en l’àmbit social en què es trobava. L’alcalde de Rojals moria sobtadament víctima d’un fulminant ictus als 71 anys d’edat.

La sorpresa fou general, ja que res feia preveure aquest tràgic desenllaç. El dia anterior havia vist, junt amb un grup d’amics, el partit de futbol Barça-Galatasaray al Casal Montblanquí i el matí de la defunció, com era el seu costum, sortí de casa per anar al seu xalet dels peus de la serreta de Sant Josep per fer les acostumades feines hortícoles de les quals era tan entusiasta. Pel que ens han dit, allí li agafà l’ictus, que ell detectaria, ja que segons informes va accionar el telèfon demanant ajut al 112, que per desgràcia no hi arribà a temps.

Salvador era fill d’un altre Salvador, aquest persona de bona fusta, ja que com ell deia en broma els seus cognoms eren “Nogués” i “Oliver”, i de Ramona, la dona més valenta, tenaç i més bona cuinera de les muntanyes de Prades. Amb el temps es va casar amb Pepita Feliu, i del matrimoni sortí el fill, també Salvador, i les filles Gemma, Ester i Núria.

De jovenot, junt amb el seu germà Jordi, es dedicaren amb el pare a feines forestals: compraven i tallaven pins, però no creguin que a la poca-solta, sinó amb el sentit comú de les persones que estimaven el bosc, atenent que després de la tala, el bosc quedés com un jardí i es refés en pocs anys. Quan vingueren les lleis restrictives forestals es trobaren de cop i volta amb poca feina, que feu que el nostre Salvador hagués d’espavilar-se i buscar nova feina: explotar el conegut Bar Stop de Montblanc, activitat a què es dedicà familiarment i amb èxit fins a la jubilació.

A la mort del seu pare, que havia estat nomenat alcalde pedani de Rojals poc temps després de la Guerra Civil, l’alcalde Josep Gomis nomenà al nostre Salvador alcalde pedani a l’any 1980, càrrec que va ostentar fins al dia de l’ictus, tot que ell deia —contradit per tots nosaltres, els amics— que renunciaria el càrrec quan acabés de veure Rojals pletòric, que de fet li faltava poc.

Als qui hem conegut Salvador Nogués i Vallverdú se’ns fa difícil, almenys en el meu cas, descriure’l encertadament, ja que ell, no sent polític, no sent financer, no sent orador, no sent organitzador, no sent estrictament religiós, ho era tot amb dots i competències; quant a polític (no de partits), sí que ho era social, ja que era acceptat per totes les tendències del poble (cosa difícil de no ser polític sensible); no sent orador, en canvi convencia qualsevol que discrepés de les coses del poble; no sent financer —no va tenir mai cap diner oficial al seu poder—, en canvi se’n sortia de tota obra pública anant vegada rere vegada a reclamar a l’Ajuntament de Montblanc i a la Diputació per aconseguir el que ell pretenia; no sent organitzador, tenia pel cap dels dits l’organització anual de la tirada al plat dels caçadors (dels quals fou president els anys més brillants), dotant de premis a tots els participants, que recollia de comerços i botigues de Montblanc; finalment, no sent estrictament religiós, mai va faltar a la missa dominical quan el mossèn l’oficiava cada quinze dies.

Un punt que demostra la seva vàlua és quan l’eficaç alcalde de Montblanc Josep Andreu va decretar que es fessin eleccions al poble per elegir l’alcalde pedani, i Salvador Nogués va treure més del 95 % dels vots de l’electorat.

Demostra tot el que estem dient el fet que el dia 20 de març, a les 12.30 del matí, tot i fent un dia poc apetible, no crèiem que mai tanta gent es pogués fer present a Rojals, i no tan sols familiars, fills i nets dels estadants sinó fins i tot persones alienes, i entre el públic també hi foren les autoritats locals i comarcals: la presidenta del Consell Comarcal, Carme Pallàs; l’alcalde, Josep Andreu; el conseller emèrit de la Generalitat Josep Gomis, i l’advocat Jordi Salvà, home proper a Carles Puigdemont.
Amic dels amics i respectat per aquells que tot home públic té com a censuradors, Salvador Nogues pot estar gojós d’haver estat un alcalde honrat, una persona respectada per tothom, i ben estimada pels amics, així ho ha de veure ara des el Cel.
Després del tro que ressonà en aquest tros de Conca, es pot dir que amb la mort de Salvador Nogués, Rojals ha mort una mica.