Ens assabentem pels mitjans de comunicació, enmig de tant estrèpit tràgic d’Ucraïna o de les topades dels partits independentistes, que Netflix, aquest gegant del cinema, començarà aquest 2022 a oferir continguts en català, eusquera i gallec. Una bo    na notícia que anima i esperona. M’agradaria pensar que durarà.

De moment són setanta títols entre sèries i pel·lícules, doblades o subtitulades en català. Tot i que pot semblar poca cosa, davant dels molts milers que ofereix aquesta plataforma, cal aclarir que Netflix s’ha compromès a augmentar els títols en català any rere any. Com és de suposar que també la resta de llengües se’n beneficiaran. Anem per bon camí.

Parlant del català, la nostra llengua es veurà afavorida —després de tant menyspreu dels governs de Madrid—, ja que el catàleg en català estarà disponible als cent noranta països on la productora dona servei. Aquest és el punt més significatiu, i que ha tingut molt bona acollida. El cost del doblatge i la subtitulació anirà a càrrec de la companyia.

Com deia molt bé un articulista, Netflix havia entès que aplicar la diversitat lingüística com a principi de la seva oferta no era fer almoina ni tampoc posicionar-se en un conflicte polític, sinó, senzillament, atendre’s a la llei de l’oferta i la demanda. Han entès que hi ha negoci a fer, i s’hi han apuntatEl català com a llengua normal mereix d’una vegada per totes ser respectada; ja és hora que algú se n’adoni. Encara que hi entri el negoci què hi farem, voldríem que fos d’una altra manera. Però les ocasions quan passen s’han de saber aprofitar. I el llenguatge en el cinema és vital.

“El Llanero Solitario” i el seu “vaso de leche” (beguda del Llanero en comptes de l’acostumat whisky dels pistolers), són títols i termes expressats en pel·lícules de llengua castellana imposada en temps de la dictadura franquista al cinema i altres àmbits. Allò era així. I avui encara la irracionalitat partidista —i com s’ha vist—va fer prosperar la idea que el català no era una llengua normal, sinó un caprici dels independentistes. I què més? A nosaltres ens hauria agradat prou, a la nostra infantesa i adolescència, fer servir la llengua materna en els termes d’ “El Genet Solitari” i un “got de llet”, o un “T’estimo!”, en comptes d’un “Te quiero”...

Enhorabona per Netflix i per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el seu equip, pel bon acord que han aconseguit, malgrat que tinguem la desgràcia de tenir un estat espanyol en contra i de ser objectes de mercadeig polític passat de voltes, estantís i vil. Aquest doblatge té la fortuna de tenir la realitat a favor, perquè des de fa temps hi ha molta gent, però molta, que vol i volem consumir cultura en català.