La barbacana, segons els seus orígens, pertanyia a una fortificació avançada de la muralla, sobretot a punts estratègics com la porta d’entrada. És a dir, un petit castellet o torre que evitava de bell antuvi que l’enemic s’apropés massa.

Les barbacanes del pont de Besalú en serien un clar exemple. O el Castellet de Perpinyà, el que queda de les fortificacions, ja que es va fer per a substituir la porta, anomenada de Vernet o de Nostra Senyora, que anava en direcció al regne de França. Fou construït el 1368 per l’infant Joan, governador de Catalunya i Aragó. Estava comunicada amb la ciutat per mitjà d’un pont llevadís...

Les barbacanes que jo vaig conèixer de menut a la Plana de Vic (Osona) foren les dels teulats, de zones plujoses, que protegien la façana. Era aquella  teulada amb més pendent, que sobresurt per damunt de la façana com si fos un voladís. Era sostinguda per bigues més llargues i llates i als espais petits d’aquesta estructura es posaven rajoles i a sobre de tot les teules. En altres indrets, en comptes del rajol, prenien protagonisme trams de fusta, si es donava el cas d’una canal de zenc.

Ara bé, la barbacana no era l’única forma de teulat que sobreïx per la façana; el ràfec, amb les seves nombroses variants: rafal, rafi, rafe..., també hi era conegut. Era costum en tota mena d’edificació pública, privada, civil o religiosa. Se’ns diu que en moltes poblacions de la Corona d’Aragó els carrers més nobles es caracteritzaven per ràfecs amplíssims en belles fustes treballades. Aleshores el clima no determinava la construcció sinó l’embelliment de l’edifici. 

En arribar a Caldes de Montbui el 1981, per motius de feina escolar, em vaig adonar que en aquesta població, situada a la plana del Vallès Oriental, el clima sí que determinava un altre tipus de construcció per als teulats. El terme cornisa entrava en el meu nou vocabulari. Es tractava de diferents capes de rajola sobreposada amb estil que volava una mica per sobre de la paret. La canal de recollida d’aigües quedava més retirada o simplement  s’encastava una canal d’argila a la façana sense voladís...