Definitivament, ja ho deien les iaies d’abans: “No n’hi ha un pam de net”. I és que no dia rere dia, sinó cada tantes hores del dia, salta un nou escàndol que, si bé ja no és escàndol en si mateix perquè tots plegats estem curats d’espants, sí que en altres èpoques i moments hauria causat disturbis o, com a mínim, protestes arreu. Ara, anestesiats com estem amb els xous televisius, les loteries que sempre ens han de tocar o la lliga i totes les copes que vulguin, ja ningú salta. Estic horroritzat de veure que estem vivint en una mena de xarcuteria global. I dic xarcuteria perquè el grau de xoriços per metre quadrat dels quals sembla que estem tots envoltats és realment escandalós, i francament, un ja acaba per no tenir models als quals seguir, excepte, és clar, aquells que figuren en la categoria de déus. A més a més, i per acabar-ho d’adobar, resulta que es tomben lleis fetes per un govern que es preocupa per aquells que no poden pagar els serveis bàsics de l’habitatge com el gas o la llum, perquè aquesta globalització que havia de ser tan bona els ha deixat més miserables que un ratolí, que almenys aquest se sap buscar el menjar. Són temps definitivament fastiguejants i en els quals inclús gent que donava classes de complir amb les obligacions tributàries, resulta que també forma part del mostrador d’aquesta xarcuteria global. Tanmateix, sembla que la natura ha intentat posar-nos en ordre, enviant-nos aquest virus pel qual encara estem passant, i tampoc hem après res, inclús, i alguns s’han permès d’ampliar el catàleg de guerres que ha d’aguantar aquest desgraciat planeta.