Al diumenge tercer de quaresma vam sortir a donar un tomb per Caldes de Montbui, ja que se celebrava el Mercat de l’Olla. Als carrers de la part antiga i a la Plaça de la Font del Lleó hi havia fira de productes artesans.

Arreu es mantenia un bullici de gent, que vivia les ganes de sortir i festejar la festa. Als locals interiors encara s’anava amb mascareta segons la norma establerta.

A la sala Delger hi havia una exposició de pintura a l’oli d’estil impressionista, amb data d’inauguració des del 18 de març al 3 d’abril. Vam decidir anar-la a veure. Títol del conjunt de l’obra: “L’aigua és vida”. Un títol molt suggeridor —amb el temps de sequera que estem passant—; ens atrau la idea i hi entrem. L’autor és el conegut pintor de paisatges, el calderí Antoni Font.

Un seguit de quadres, tots de la mateixa mida i de format quadrat —ni massa grans ni massa petits— estaven col·locats a banda i banda de les parets de la sala pintades de blanc, que feien ressaltar l’obra, i a dalt d’un altell també n’hi havia d’altres. La composició se’ns presentà com una albada quan creix el dia, i el sol a mesura que avança va configurant els canvis de claror i tonalitats d’un paisatge ple de lluminositat.

Llum, espai i moment complien la norma impressionista; pintar la natura amb els seus canvis de llum. És el que veiérem; l’efecte o motivació que ens creà la mostra. Els colors càlids contrastats amb els freds brillaven, pujats de to, ens la feia molt més atractiva.

L’enriquiment de la llum, amb els diferents cromats de colors de la seva pintura, acomplia que l’aigua fos més cristal·lina, així com els elements que la bordejaven eren més vistosos, en un escenari natural d’arbredes i tolls plàcids; o un aqüífer formant un rierol, l’agitació d’un salt d’aigua, un corrent ràpid, una font... Tot ple de superfícies lluminoses que cridaven molt l’atenció, i ens influïa en el nostre estat d’ànim de manera favorable. Antoni Font és un pintor autodidacta, captivat per la pintura impressionista, que nasqué a Caldes de Montbui el 1953, on s’inicià en aquesta temàtica de ben jove sense més normativa que la seva pròpia intuïció innata. Rebé l’ajut d’un altre autodidacte, el calderí en Miquel Rosàs, que l’orientaria i animaria en aquesta matèria de la pintura a l’oli. L’Antoni ha estat un pintor perseverant en el tema, que ha fet que creés la seva pròpia tècnica. Segueix a la vegada els grans impressionistes com el francès Monet (1840-1926) o el català, Joaquim Mir (Barcelona 1873-1940), o el més contemporani de tots, el també calderí, Sebastià Badia, (Caldes de Montbui 1916-2009), a qui el nostre pintor va tractar. També poaria de la pintura de l’holandès Van Gogh (Països Baixos 1853-1890 França) com a post impressionista; o del modernista català, Santiago Rusiñol (Barcelona 1861 - Aranjuez 1931)...

Des de 1971 va participar en un seguit d’exposicions col·lectives a Caldes de Montbui, Sabadell, Barcelona, Madrid, Taunestein (Alemanya) i Toronto, al Canadà. Des de l’espai individual ha exposat entre els anys 1971 i al 2011 principalment a Caldes de Montbui, Granollers, Barcelona i moltes més poblacions del Vallès Oriental o d’altres a fora de Catalunya, com a Miraflores de la Sierra (Madrid) i Castelnaudary (Aude), a França. Ha obtingut, fins a la data, més d’una trentena de premis en diversos concursos de dibuix i pintura en diferents poblacions de Catalunya.