“Lectures de  Setmana Santa”

Aclariment: Aquest article no és de l’autor que habitualment signa aquesta secció. El va trobar en una revista religiosa escrita en castellà i l’ha traduït al català, fent-hi uns ínfims retocs. Vista la importància del seu contingut, en recomanem la lectura, ja que mai s’ha dit tant en tan poc. La personalitat de Crist queda reflectida en els tres anys de la seva vida pública, narrats molt sòbriament pels evangelis. La personalitat de Jesucrist es manifesta tan singular i única que resulta impossible descriure-la amb qualsevol etiqueta o qualificatiu, perquè la seva manera de ser, de parlar i d’actuar és el que, essencialment, dista tant de tot el que veiem en els humans. Heus aquí alguns dels seus aspectes.

Paraules que conviden al seu seguiment
Les paraules de Jesús de Natzaret, qualsevol que aquestes siguin, són sempre afirmacions, mai opinions; no expressa cap dubte; no entra en cap classe de discussió ni tracta de convèncer amb arguments a ningú, no es posa al nivell de la dialèctica humana. Són paraules que conviden al seu seguiment o paraules de condemnació del pecat. I aquesta manera de parlar no la trobem en cap ser humà.

La personalitat única de Jesucrist es manifesta en el fet que és una personalitat de serietat essencial, que no veiem en els merament humans. Jesucrist no fa bromes, ni acudits, ni pren el pèl a ningú, ni riu a riallades, tal com fem els homes; això no és dolent, sinó simplement humà, i si en els evangelis no apareix aquesta forma de comportament, és per estar per damunt de la personalitat humana.

Malgrat convidar-nos al seu seguiment, no es presenta com a líder per solucionar els problemes, com fan els dirigents o profetes, ni cerca la popularitat o l’aplaudiment; tot el contrari, oculta la seva condició de Messies i s’envolta d’un petit conjunt d’homes senzills i rudes, amb els quals ha de tenir molta paciència i ensenyar-los els valors del Regne que ha portat a aquest món. EI Mestre no buscà deixebles intel·ligents.

No obstant la seva humilitat, Jesucrist presenta la seva pròpia persona com el centre d’una vida sobrenatural on els altres el segueixen. Mes fins i tot identifica la caritat als pobres com si es fes a la seva pròpia persona, “tot el que vau fer als meus germans més petits, m’ho heu fet a mi” (MT 25, 40). I jutjarà a tots els homes segons aquesta mateixa caritat: “Vaig tenir gana i em vau donar menjar...” (Mt 25,35).

Això és únic
La personalitat de Jesucrist tenia un atractiu magnètic per als qui el coneixien, com passà amb els seus deixebles. Encara que no sabien qui era, una simple paraula exhortant-los al seu seguiment va tenir tal efecte sobre els pescadors, que deixant-ho tot, immediatament el van seguir (Mt 4,20). També això és únic, ja que no ho veiem en els humans. I que van intuir en la seva figura, la seva mirada i les seves paraules?...

Un home diferent. Encara que va ser home amb necessitats humanes, mai es va reconèixer pecador ni demanà perdó a Déu pels seus defectes o febleses, tal com ocorre amb els homes, fins i tot en els més sants. És propi de l’humà prendre consciència de la nostra misèria moral, i aquesta humilitat constitueix el tret principal de la santedat. No ocorre això en Jesucrist, i per això no és solament un home molt sant, sinó diferent.

La seva personalitat és polièdrica i inclassificable. D’una banda, llança terribles acusacions contra els fariseus i l’orgull religiós amb molt fortes amenaces; d’altra banda, resta prop dels marginats i pecadors, s’entendreix i sent misericòrdia davant el sofriment, s’alegra pel bé i participa de les coses humanes. La seva personalitat ni és dura ni tova, perquè està en una altra dimensió.

El Fill de Déu. On apareix amb més claredat la seva personalitat divina és en la seva relació amb el Pare, tal com apareix de continu en l’Evangeli de Joan. Com a Home-Déu, es reconeix com el seu Fill, compleix enterament i s’identifica amb la seva voluntat, és el seu enviat, no parla per compte propi, sinó que es fa el seu portaveu, manté amb ELL una relació d’intimitat total i tot quant fa s’orienta al seu Amor.

Jesucrist és home i és Déu; és el contingut fonamental de l’Evangeli de Joan. Citem algunes de les seves afirmacions: “Abans que Abraham existís existeixo jo” (In 8, 58). “Jo estic en el Pare i el Pare en Mi” (In 4,11). “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (In 14,6). “Jo i el Pare som un” (In 10,30). És inconcebible que si la personalitat de Jesucrist no fos divinohumana faria aquesta classe d’afirmacions...