La setmana passada vam parlar dels vincles de l’artista català Maties Palau Ferré (Montblanc 1921-2000) amb el món de la literatura. Pintura i poemes, art i lletres s’entrellacen, ja que la cultura ben sovint interrelaciona les disciplines amb uns resultats increïbles.

Parlàvem del reportatge del 1999 al Diari de Tarragona sobre el pintor, que oferia una panoràmica al voltant dels seus vincles amb el món de les lletres; de les diverses portades literàries il·lustrades per Palau Ferré; de la incursió en la poesia i, sobretot, dèiem que és a través de la seva amistat amb Jaume Ferran, el poeta de Cervera i professor als Estats Units, que Palau Ferré té el vincle més permanent en l’àmbit literari. I vam citar, a mode d’exemple, l’excepcional poema “Maties, el pintor”.

Així, com en el cas dels articles que aquest poeta lleidatà va dedicar a Palau Ferré a El Correo Catalán —o els que va escriure el mallorquí Miquel Pons en capçaleres de les illes Balears— van ser diversos els escriptors que en la seva faceta periodística o de col·laboradors de premsa van analitzar des del seu prisma personal la transcendència d’aquells paisatges primaverals de Palau Ferré o d’aquelles recreacions mitològiques amb minotaures, faunes o centaures. Es tracta de peces periodístiques d’autor que converteix els articles resultants en autèntiques obres literàries, sovint amb una prosa poètica especialment rellevant, on fan èmfasi en la mirada de les dones que pintava l’artista o en la seva capacitat per produir imaginaris vitals plens de bellesa, que fotògrafs magistrals com Ramon Segú Chinchilla reproduirien a les pàgines dels rotatius.

  Enguany, de fet, aquest vincle entre art i literatura torna a ser plenament d’actualitat, ja que coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del pintor, són nombrosos els poetes que s’han inspirat en quadres de l’artista per idear els seus versos i que s’aniran donant a conèixer al llarg dels propers mesos. Entre aquests, hi figura també una de les darreres creacions de l’enyorada poetessa nord-catalana Renada Laura Portet, que ens va deixar fa poc.

Una proximitat, la de la literatura i l’art, que ens permet gaudir de les pintures lluminoses de Palau Ferré a través de la mirada poètica de cadascú de nosaltres.

I si parlem dels lligams de l’artista amb la literatura, en aquesta setmana de Sant Jordi, també és interessant veure les darreres novetats. Com que no podem citar aquí la llarga llista de llibres, articles o documents audiovisuals que parlen de l’artista, sí que esmentarem, però, dues de les darreres aportacions d’aquests mesos en format llibre, aparegudes en el marc del centenari del seu naixement.

  En primer lloc, tenim la reedició de la fascinant biografia de l’artista, titulada El pintor que cremava els seus quadres (ed. Base), escrita pel besnebot de l’artista i doctor en Història, Francesc Marco-Palau. Com era el Montblanc natal de l’artista als anys vint i trenta? Quan va anar a estudiar a Barcelona? Com va ser l’etapa de París? Quines van ser les grans obres arreu de Catalunya? I l’etapa als Estats Units? Què va passar amb la signatura d’uns contractes i quina repercussió va tenir en la seva carrera i en la seva vida? I els intensos anys vuitanta i noranta, i el retorn als EUA? Tot això i més pot descobrir-se en aquest assaig.

En segon lloc, hi ha el preciós llibre de la col·lecció de les Petites Històries il·lustrades per la Pilarín Bayés, titulat Petita Història de Palau Ferré (ed. Mediterrània). Una manera excel·lent d’apropar l’art als més petits i explicar-los la vida d’aquest artista català, els seus valors i compromís, és a través de les pàgines a tot color d’aquesta obra. Conèixer-ne el periple vital, i resseguir i trobar els elements de les obres de Palau Ferré al llarg de les il·lustracions que en recrea la Pilarín Bayés és d’allò més divertit i amè.

A més, per a tot aquell que tingui curiositat sobre la figura, l’obra i els valors de l’artista, i en vulgui més informació, trobarà més articles, documents i bibliografia a www.anymatiespalauferre.cat. Endavant amb l’art, la literatura i Sant Jordi!