En el diumenge de Resurrecció d’aquest any 2022, i amb una plaça de Sant Pere del Vaticà —després de dos anys d’absència per la pandèmia— amb més de cinquanta mil fidels, el Papa va presidir la missa del dia de Pasqua, en la qual no va llegir cap homilia —després de la lectura l’evangeli, que es va fer en italià, llatí i grec—, perquè va preferir reservar el seu missatge per a la benedicció Urbi et Orbi.

El Papa, una vegada més, va afirmar —amb aquesta benedicció—, fent esment de manera expressa a la guerra d’Ucraïna, que les ferides del Crist guareixen les nostres i que hem de deixar entrar la pau d’aquest Crist a les nostres llars i als nostres països. Va demanar a tots els cristians que no s’acostumin a la guerra, i a la vegada adreçant-se als governants d’arreu del món els va exigir que escoltessin el crit de pau de la gent...

Aquests dies d’aflicció per la guerra d’Ucraïna, i altres que se’ns escapen, cercàvem en els textos i lectures de la Setmana Santa i del papa Francesc —que són com un bàlsam— un recolliment per tal de pacificar els nostres cors agitats pels esdeveniments. Hom descobria una vegada més, enmig de tanta desolació, que només ens restava cercar la pau, una pau que durés. La pau de Jesús se’ns presentava com a finalitat altra vegada necessària.

El papa Francesc donava notabilitat, en la seva declaració, a l’acció d’acollida dels milions de refugiats que porten a terme els europeus a resultes de la guerra d’Ucraïna, posava de manifest que això podia ser un revulsiu contra l’individualisme exacerbat tan propi del continent. La declaració no va restar tan sols aquí, sinó que també ha tingut paraules per a tots els conflictes mundials on resideixen comunitats cristianes. En una altra denúncia, amb claredat diàfana, va fer esment dels nens que arreu del món pateixen per causa tant de la guerra com de la gana, o bé dels abusos de tota mena, i per aquells infants a qui s’ha negat el dret a néixer. I acabava fent una crida a la pau, no com un desig ben intencionat, sinó que esdevenia una possibilitat real en la resurrecció del Crist, perquè aquesta rescatava tota la humanitat i la portava a la seva pau eterna, o sigui la Pau de Pasqua.