És una realitat gran que al món hi ha unes grans diferències d’interpretacions, de formes de ser i de fer entre les diferents cultures. Fins i tot s’observa en el sentit del humor; no és el mateix l’humor saxó (digues-li anglès) que el llatí, i no diguem l’oriental o el sud-americà. Tampoc són iguals les maneres de reaccionar dels homes i les dones.

  L’expectativa d’aquest article està en veure com reaccionarien les mares de diversos països per un llarg viatge de “l’amor del seu cor”, a l’hora de acomiadar-los: - La mare alemanya fent el dinar: “Auf wiedersehen, sohn”. El noi: “Auf wiedersehen, mutter”.
- La mare andalusa: “Adiós, hijo, que el Cristo del Gran Poder te ampare”. El noi: “Adiós, mama”.
- Una mare italiana mentre mira la televisió: “Ciao, bambino”. El noi: “Ciao, mamma”.
- La mare nord-americana, encenent una cigarreta: “Bye, bye.” El noi: “Bye, ma”.
- La mare noruega posant-se els esclops: “Ha det, Min sønn”. El noi: “Ha det”.
- La mare jueva tot preparant el Sàbat: “Shalom!... Shalom!”. El noi: “Shalom...mother”.
I finalment... 

LA MARE CATALANA
—Adeu, fillet meu, que tot et vagi bé (empassant-se un sanglot).
—Adeu, mare
—Ves al tanto.
—Ja hi vaig
—Nen, recorda de resar a sant Cristòfol i condueix tranquil.
  —Sí, mare.
—Evita les males companyies.
—Sí, mare.
—Ull viu amb les males dones- 
—No pateixis.
  —Mira. T’he fet un entrepà per al camí, per si tens gana.
— Molt bé, mare.
—Que has agafat el paraigües per si plou?
—No crec que plogui fent aquest sol.
—I el tabard el prens? Recorda que allí fa fred.
—Sí, mare.
—Ull viu amb els amigots, solen ser males companyies.
— D’acord.
—Ves a dormir a l’hora.
—Ho faré.
—No facis tard les nits que surtis...
—No en faré.
—Ja tens els diners a bon resguard al cinturó?
—És clar que sí
  —Pentina’t abans de sortir, que vas fet un pingu.
  —Ok.
—Ja has fet pipi abans de marxar...?
—Mare! Ja està bé...
—No et queixis, molts voldrien tenir una mare que es preocupés tant pel seu fill, com jo.
—Va, dona, no n’hi ha per tant.
—Ja veuràs quan no em tinguis; quan m’hagi mort recordaràs que de mare només n’hi ha una!
— Vaja! (i en el seu pensament: “Sort de no tenir-ne dues”).