Sabem que els masos dels segles IX i X se solien construir al peu d’una roca semblant a una espluga, és a dir, una gran balma on a sota s’hi aixoplugava la construcció d’un habitacle. Tal seria el cas, a tall d’exemple, del “Casal o Puig de la Balma” (Bages), que fa anys vaig tenir el goig de veure i visitar. Les parts més antigues de l’edifici se’ns diu que eren preromàniques. El que es veu a simple vista són els murs d’aquest mas que es troben entaforats en els replans d’una cinglera de certa alçària. Podríem parlar dels “Òbits”, balmes obrades en el massís de Sant Llorenç (Vallès Occidental) a la part superior de les cingleres, a uns mil metres en un contrafort a la “Carena del Pagès”. L’única diferència, per la informació que se’n desprèn, és que data del segle XII.

Les “Balmes de Llaers” es troben prop de Santa Maria de Besora (Ripollès). No disposo d’informació documental que em doni l’origen de la seva utilització; se’ns diu que són molt antigues. La descripció s’ajusta als criteris constructius d’aquest tipus d’habitatge ancestral.

De balmes com habitacles, en trobem, en temps pretèrits, a Sant Miquel d’Olèrdola (Alt Penedès), documentades a l’Edat Mitjana. Hi ha també “les Balmes de Gramanet” a Isona i Conca Dellà, als Prepirineus (Pallars Jussà). A Osona, concretament a Tavertet, al territori de Collsacabra, es parla d’origen dispers de poblament entre el qual sobresortien les balmes com habitacle obrat. Tenim una dada que diu que s’han trobat masos del segle X...

La idea dels masos amb la paret d’una roca al darrere era per a aprofitar la paret de fons. S’aplanava el terra i es construïen les parets de pedra seca als costats i davant. La porta es feia al cantó de migdia per a aprofitar l’escalfor de la llum solar, amb una petita finestra al costat. Les bigues del sostre es recolzaven, possiblement, a les parets laterals i se solia cobrir de brancatge o bé de lloses...

Aquesta construcció era de planta rectangular i es dividia en dues parts, l’una destinada a l’habitatge i l’altra al bestiar. A la part de l’habitatge, al mig hi havia la llar de foc, que coneixem com a foc a terra. El fum sortia per un forat al bell mig del sostre. Algun banc era d’un tronc aprofitat per a seure.

Al davant de la porta hi havia un pati clos, sense cobrir, destinat a l’aviram. A l’altra part de la casa s’hi trobava el bestiar; es parla d’un o dos porcs, un parell de bous o vaques. Pensem que millor les vaques —tot i que el bou té més força—, ja que aquestes tant servien per fer la llaura, com per animal de tir, a banda que podien reproduir. Es diu també que hi havia un ase o animal de tir, i també una vintena de cabres.

  El que sí que era important, en dites construccions, fer-les al costat d’una font, riu o riera d’aigua continuada. I sobretot de poca alçada, perquè el vent i el fred no hi penetressin. Quan es parla del mobiliari, hem de pensar que era la mínima expressió. Com la vaixella, que era minsa, i restava guardada dins un nínxol fet amb alguna de les possibles parets. Es parla ja de l’ús de culleres de fusta de boix i es destaca que a Rússia ja en el segle X fou un primer indret a ser utilitzades. S’esmenta també que aquests habitacles troglodites servien de sitges fetes a la roca per a guardar-hi la collita.