Be, el meu covid de la setmana passada ja ha quedat enrere.

Ha sigut una setmana, i encara que sense febre ni tos, hem fa la sensació que el bitxo ha entrat, ha remenat calaixeres i trencat algun gerro. A passar pàgina. Plou, ara mansament, però fa unes hores amb trons i llampecs. El pas del mal temps ens marcarà un Sant Jordi, i potser la nostra Setmana Medieval, que enguany me la imagino esplendorosa com la del 2019.

Recordo que va quedar escrit al dietari: “La companya i nos vam participar i recitar de la segona a la cinquena edició; després ens hem anat diluint, però ho anem seguint des de la militància, com a membres de l’Associació. S’ha de reconèixer que l’aposta per l’espectacle total i multitudinari ha estat molt reeixida, doncs tot el poble bull de forasters, i els del ‘terreny’ hem de saber nadar i guardar la roba, si no et vols veure immers en embussos de mal caminar.”

Enguany l’endemà de Sant Jordi, diumenge 24, vaig un parell d’hores a fer el seguiment de la Setmana Medieval a Montblanc; gent per tot arreu, has de recordar temps passats per evitar aglomeracions. Espectacles repartits per tota la població, comitives reials, cavalls, cagarades monstruoses... Jo crec que els donen massa pinso.

Les mascaretes han desaparegut. Ha arribat l’hora de saber la veritat postpandèmica?

  Bé, a poc a poc arribem a la Moreneta:

Era moreneta? La verge és una talla romànica del segle XII, de fusta d’àlber i de faig, era en principi blanca i l’ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

Després, al 2001, els monjos van encarregar un estudi amb anàlisis físics i radiològics i la primera verge era blanca, i a la transformació cromàtica del vernís en un entorn de fum s’hi va sumar un repintat fosc de principis del s. XIX, que la va reconduir al color actual.

Doncs la Moreneta, Mare de Déu de Montserrat, verge trobada com quasi sempre per pastors o pastoretes, datada al 880 de la nostra era, el papa Lleó XIII la va declarar l’11 de setembre de 1881 patrona de Catalunya.

I fins al 1714, data de la nostra derrota, era oficiosament patrona d’Espanya, molt protegida per el rei Ferran d’Antequera, que malalt va pernoctar a Montserrat per confessar-se i combregar i l’endemà va morir a Igualada, camí de Saragossa.

Però Felip V, recordeu?, va apostar per la verge del Pilar.

La talla encara s’afirma que és l’autèntica del 880, però ha fugit per cames en diverses ocasions: quan la guerra del Francès, que van fer explotar tot el monestir; en les desamortitzacions del 1835, en la Setmana Tràgica de 1909 i en la Guerra Civil van posar-hi una còpia.

De verges de Montserrat n’hi ha escampades per mig món. Potser de les més prestigiades és l’església de Santa Maria de Montserrat dels espanyols a Roma. Encara que a Espanya passa de puntetes, allí va estar enterrat el rei Alfons XIII, mort a Roma, 39 anys, fins al 1980, que el traslladaren a El Escorial.

I el 1982, el papa Joan Pau II va visitar Montserrat. Ho recordo, tenia d’arribar en helicòpter, i davant del diluvi que feia va arribar per carretera i amb dues hores de retard. No va ser massa lluït. I a més del papa de Roma, qui sí que ha dormit a Montserrat,ha sigut aquest articulista. Va anar així:

Anava amb un company i li vam dir al frare hostaler que només ens hi podíem quedar una nit. Vam presentar el currículum de diverses estades a Poblet, Vallbona de les Monges... i al reiterar lo d’una sola nit, el vam fer enfadar, i ens va replicar que Montserrat era un centre d’espiritualitat, i que es mereixia anar-hi més relaxat, ja que no era un hotel.

Ens em vam sortir i vam aconseguir sopar amb la comunitat, passejar pels jardins interiors i experimentar els crits i juguesques dels nens de l’escolania, abans d’anar a dormir, i vam seguir de prop les oracions de matinada, amb la Moreneta il·luminada i amb tota la seva esplendor, només per a la comunitat i els quatre hostes.

S’està acabant l’article i encara no he parlat del Catalangate, i mira que és fàcil: com que són coses del Centre Nacional d’Intel·ligència, i aquest és secret, no podrem saber mai el que va passar.

El que sí que sabem és que el CNI vol dir CEI, perquè és un centre estatal d’intel·ligència, i no un centre nacional d’intel·ligència. De nacions, tots sabem que a Espanya n’hi ha més d’una.

Llàstima que ara ens hem distret de la nostra Moreneta, i com que estem convençuts que els altres sants i santes també s’han apuntat al Pegasus i al “Morenetagate”, nosaltres acabarem amb uns pensaments laudatoris que el 1921, fa 101 anys, va escriure en Josep Pla:

◗ Els monjos de Montserrat són versemblantment catalanistes.
◗ A Montserrat la caritat va en funicular, i l’almoina en cremallera.
◗ Els edificis grandiosos i els albergs de Montserrat són una barreja de colònia obrera i d’hotel estiuenc.
◗ Montserrat es un èxit, sempre es ple de gent.