Amb la mort del bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas, a finals de març, ens queden pocs bisbes forjats en seminaris catalans. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, ens recordava que el bisbe Francesc Pardo era dels pocs prelats catalanistes que defensava, a més de l’estima a les persones, el país: Catalunya.

  Francesc Pardo i Artigas va néixer el 26 de juny de 1946 a Torrelles de Foix (Alt Penedès). Entrà al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura de Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya. Publicà diversos articles en revistes especialitzades de pastoral. Va ser ordenat prevere a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, el dia 31 de maig de 1973.

Després d’haver estat en diverses parròquies i d’haver assolit diversos càrrecs eclesials, tant del bisbat de Barcelona com, en temps posteriors, del bisbat de Terrassa, el 16 de juliol de 2008 el papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona. Rebé l’Ordenació episcopal el 19 d’octubre del mateix any a la Catedral de Girona, i alhora va prendre possessió de la Diòcesi.

  El passat 4 d’abril es celebrava la missa exequial a la catedral de Girona en memòria del bisbe Francesc; missa que fou molt emotiva. Fou una de les poques vegades que s’ha acomiadat un bisbe en actiu. Fou enterrat a la mateixa catedral en la sepultura situada al mateix passadís. Acompanyat dels bisbes i abats catalans, el nunci i preveres de Girona com de la resta de bisbats de Catalunya, autoritats i poble assistent que omplia de gom a gom el temple. El mitjans de comunicació, com TV3, se’n feren ressò.

Pardo es destaca per la seva activitat pastoral i se’l coneixia com ”un missioner incansable”; allà on veritablement gaudia era a les parròquies o a les trobades, d’on sortia el millor de si mateix. Era una experiència que en el passat havia exercit com a rector de diverses comunitats parroquials. Per això valorava estar present a les trobades i a les visites de cadascuna de les quatre-centes parròquies que té el Bisbat de Girona. Esdevenia d’aquesta manera un autèntic evangelitzador inesgotable, amb la seva activitat pastoral, una acció que l’ocupava plenament i totalment.

Són molts els records i les paraules d’admiració i afecte que han brollat de la boca dels qui el conegueren com a prelat de l’església i bisbe de Girona. La vida del bisbe Francesc havia estat —segons l’arquebisbe de Tarragona— curulla de fer camí i d’esperança. L’última anada a Roma a la Visita ad limina —ja afeixugat per la seva malaltia— encara feu un últim esforç extraordinari assistint a les reunions i, en especial, a la trobada amb el papa Francesc. Pardo era conegut també, per la seva proximitat amb els més vulnerables i la seva implicació amb les llibertats.

El bisbe Francesc va ser un dels pocs bisbes catalans que va donar suport a la consulta del 9N i al dret a decidir. En la festa de Sant Narcís de 2017, dos dies després de la declaració d’independència, el bisbe Francesc exhortava els cristians a “esdevenir factors de convivència, sense renunciar a les legítimes aspiracions”, però al mateix temps emmarcant-les en la negociació, “perquè els conflictes se superen amb acords”.

En aquest sentit ja en el 2016, també en la mateixa festa de Sant Narcís, exhortava els polítics a “construir ponts i treballar per a la fraternitat”. En el 2013 també expressava: “Com l’Església ha de defensar els drets fonamentals dels ciutadans, entre aquests, el de poder opinar i ser escoltats en decisions fonamentals”. Ja en el 2019, el bisbe Francesc demanava la llibertat dels presos polítics, empresonats per la defensa del procés.

La Diada del 2013, en la seva carta setmanal, recordava que “era del tot necessari conèixer l’opinió real de tots o de la majoria de ciutadans de Catalunya”, i afirmava “les objeccions legals no poden ser una excusa per refusar el diàleg”. I creia que era important “partir del principi que les lleis es poden modificar pel bé dels ciutadans”. El bisbe apostava “per la cohesió social” per evitar una fractura en la societat.

I per últim en la festa de sant Narcís de 2020, el bisbe Francesc recordava que la missió de l’Església s’exerceix “quan defensem la llibertat dels pobles, quan es demanen mesures de gràcia” i quan s’exerceix “el poder amb humilitat, responsabilitat i conviccions ètiques”.