Senyores i senyors, qui avisa no és traïdor i ja els vaig avisar que les darreres i copioses pluges caigudes no podien portar res de bo, pel que fa a tema d’insectes, és clar, tot i que sí per als nostres conreus i camps, que ja començaven a semblar-se als del Sàhara. Sigui com sigui, senyores i senyors, els he d’anunciar que en el moment d’escriure aquestes ratlles, sobre el meu cos ja hi ha cinc picades de mosquits; és a dir, una picada per cada continent que hi ha en aquest planeta nostre, tan sacsejat i maltractat. Tal és la criança de mosquits que aquestes pluges han portat, que l’altre dia inclús me n’esperava un dintre del cotxe; sort que vaig tenir reflexos i el vaig fer sortir per la finestra; no em diguin que ja no és el súmmum de tot plegat, que inclús t’hagin d’esperar dintre del cotxe… Bé, vaja.

Tanmateix, i també ho vaig avisar, comença a haver-hi un fotimer de mosquetes petites per tot arreu, que si no fos que després aquests cadells de mosca acabaran convertits en mosques pròpiament dites, no passaria res, però n’hi ha tal quantitat que l’estiu es presenta tràgic pel que fa al nombre de mosques que podem arribar a tenir, i tornant a més amunt, també fa esgarrifar els mosquits que poden anar amunt i avall aquest estiu.

Per altra banda, també portem uns dies instal·lats en un clima que sembla ben bé d’estiu i no em vull pas imaginar que ens pot deparar quan realment estiguem en temporada estival. I és que normalment els països seriosos són els països més aviat freds, i per això de vegades em recorda, el nostre, a una república bananera.