Raquetes, taula i xarxa. No va ser fins a Seül, el 1988, que el tennis taula va entrar a formar part del calendari dels Jocs Olímpics, per bé que des del naixement de l’esport, a l’Anglaterra de la segona meitat del segle XIX, s’havia anat estenent primer pel Vell Continent i, després, d’una manera molt significativa pels països asiàtics, que avui esdevenen un dels principals puntals del tennis taula mundial.

  També a Catalunya, la devoció pel ping-pong és una realitat. Així, segons les dades de l’Idescat del 2021, hi ha al voltant de 4.000 persones federades —3.499 homes i 410 dones— en algun dels 120 clubs de tennis taula que existeixen a casa nostra, a més, és clar, de tota aquella gent que n’és aficionada, que en gaudeix en l’àmbit educatiu o del lleure, i hi juga sense estar inscrita a les competicions reglades. Això, i les retransmissions televisives, situen el tennis taula en una posició avantatjada dins dels esports practicats al nostre país. Lluny, és clar, d’esports de masses com el futbol, el bàsquet, el ciclisme o l’hoquei, però amb xifres de jugadors federats més o menys similars a les del judo, els escacs, el rugbi, l’automobilisme i les activitats subaquàtiques.

  Tot i la seva joventut, un dels noms més destacats del tennis taula català és el de Josep Francesch Ribalta (Vimbodí i Poblet, 1987-2022), conegut amb el sobrenom de “Pepenko”, que ha enllaçat al llarg de la seva trajectòria la població de la Conca de Barberà amb l’esport de les raquetes i l’impacte del qual ha anat molt més enllà de les nostres fronteres. Cal tenir en compte que Pepenko no era només un jugador i tècnic del CTT Borges, de la capital de les Garrigues, sinó un apassionat col·leccionista dels elements més característics d’aquest esport: les pilotes corporatives i les samarretes dels jugadors.

  Era el matí del 18 de gener del 2021 quan Josep Francesch ens va ensenyar la seva ingent col·lecció, que classificava de manera minuciosa. A la conversa, Francesch Ribalta ens explicava com va nàixer la seva afició i com amb el pas dels anys va anar engrandint la seva col·lecció, només una part de la qual podia visitar-se gràcies als nombrosos maniquins que havia anat recopilant i que oferien una visió panoràmica de dissenys tèxtils esportius de jugadors insígnia. Pocs dies després, en una entrevista radiofònica, Josep Francesch confirmava que estava treballant per tal d’aconseguir el reconeixement del rècord Guiness de fons especialitzat en ping-pong. També TV3 es feia ressò de les 300 equipacions i les 1.300 pilotes de tennis taula que estaven detalladament ordenades al cor de la Conca. A la revista especialitzada Fosbury, reconeixia: “El meu jugador preferit des que tenia deu anys és en Timo Boll, que fa molts anys que està en actiu. Em va fer moltíssima il·lusió quan em va donar la samarreta ell mateix quan vaig anar a Suïssa a una competició”.

Quan dimecres passat es va saber la trista notícia, les mostres de suport van ser una constant: el CTT Borges i diversos clubs enviaven el condol a familiars i amics, a més de la Federació Catalana de Tennis de Taula i la Reial Federació d’àmbit estatal, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, el Col·legi Mare de Déu de la Serra, l’Escola Martí Poch, el president de la Diputació de Lleida, l’exconseller Josep Rull i un llarg etcètera de persones a títol individual. S’evidenciava que Pepenko era una persona molt estimada i un autèntic referent, també social. És així com el 2016 va ser guardonat a la Nit del Tennis Taula per apropar l’esport també als centres de diversitat funcional de Mollerussa, Juneda i Lleida. Descansa en pau, Josep, “Pepenko”!