L’aniversari és una data en la qual es compleix un nombre d’anys, normalment aplicat a qualsevol esdeveniment. Uns dels més coneguts i populars són els aniversaris de boda, però també hi ha altres aniversaris com són els d’institucions, de commemoracions socials i polítiques, etc

Malgrat tot, els aniversaris personals i familiars són el més coneguts i els més celebrats, en especial, com hem dit, els de boda. I d’aquests, els de més relleu són els 25 anys de casats, els 50, 60, i si s’hi arriba, els 75. Els noms amb què se’ls qualifica són les bodes de plata (25è) d’or (50è), de diamant (60è) i platí pels 65 anys de casats.

El que ordinàriament no es coneix, no se sap tant, és que d’aniversaris de boda se n’ha marcat un per a cada any de postboda, que s’inicien amb el nom de “bodes de paper” i seguint fins a l’any 100, al qual li han donat el nom de l’exòtica flor “mirtàcia”. En conseqüència, cada any té un nom que evoca noms de flors, d’herbes, metalls nobles o materials sumptuosos i suggeridors. N’hem fet amb un llistat que presentem.

  Normalment els aniversaris de boda se celebren en privat, també amb família i amics, fent un dinar, berenar o sopar en un restaurant de luxe. Els contraents cristians normalment l’han celebrat al matí en una església, a Montblanc ha de ser al santuari de la Serra.

En aquests actes, per costum els convidats solen fer un regal als contraents. Per tant, des que es va instaurar la tradició, els esposos reben de la família o dels convidats un regal cada aniversari. D’aquesta manera, es refermen encara més les relacions familiars entre pares, fills i nets, i els primers normalment ja són avis a punt de celebrar les bodes d’or i de platí. Aquests quatre aniversaris (plata, or, diamant i platí) són els més coneguts i practicats per la societat actual del món civilitzat.

  Pel que es veu hi ha països, suposadament els més capitalistes, els més rigorosos en les tradicions i els que disposen de més diners, que tenen el costum de fer un regal sumptuós.

El contingut d’aquests regals pot variar segons el país. Malgrat tot, l’ús general és que facin referència a materials al·lusius al títol de l’aniversari, com paper, fusta, metalls, cristall, porcellana, plata, metalls nobles i demés.

Així, l’any “de paper” és tradició regalar un llibre; el de “cotó”; una peça de roba; el 12è, una de seda; el “de cristall”, un objecte de vidre treballat, el 25è, un bon ram de roses vermelles; el 75è, joies de brillants (que per a la dama poden ser arracades i per al senyor uns bessons, això sí, els dos amb aquelles “pedretes”); i si s’arribava a l’any 100 de la boda (n’hi haurà?), s’ha d’oferir als contraents una corona de flors exòtica, suficient perquè aquell matrimoni assegut en cadires de rodes,olori un deliciós perfum que segur que els evocarà els feliços anys viscuts junts. Ha de ser per aquest motiu, la mirtàcia...

Atenció, no obstant! Malgrat que a l’any 30 se li assignat “el de la perla”, no és gaire ben vist fer regals d’aquesta joia, ja que per la seva forma de llàgrima fa la sensació que el matrimoni podria tenir un futur de plors. En canvi, regalar diamants, als 60 anys de casats, ha de ser una delícia, ja que la seva puresa i duresa són presagi d’una continuada bona sort. Apa doncs, estimats lectors, aneu prenent nota...

  La tradició dels aniversaris de boda sembla que es va originar a l’Alemanya medieval, quan una parella de casats aconseguia celebrar el vint-i-cinquè aniversari de noces. Llavors l’esposa era presentada als amics i veïns amb una corona de plata, per haver perllongat la vida de parella durant tants anys, mentre que a l’arribar a la celebració del cinquantè, la dona rebia una corona d’or, seguint el mateix caire. Perfecte!

El que no sabem és qui dimonis va inventar la idea de fer celebracions anys rere any, i haver-los donat noms evocadors i suggeridors.

1. Les mirtàcies són una família de plantes que deriven de la murtra, el gènere més important des del punt de vista econòmic. Són plantes de 4 o 5 estams, molt vistosos, acolorits i nombrosos. Les fulles són resistents i normalment sense dentar. Una característica notable d’aquesta família és el fet de tenir el floema localitzat a banda i banda del xilema i no pas fora, com en la majoria de les plantes.

  Als Països Catalans, l’únic gènere d’aquesta família la Myrtus communis, la murtra. Es troba plantada com a espècie molt particular. No hem trobat el motiu pel qual s’hi ha donat el nom a les bodes dels 100 anys, ens imaginem que serà un costum procedent dels països nòrdics.