Síntesis de la historia de Navarra (Iruñea-Pamplona, 2010), obra reconeguda de l’autor i amic navarrès José Luís María Garate, actualment resident a Donostia-Sant Sebastià, és enginyer superior de Telecomunicacions (Pamplona, 1949), activista cultural preocupat per com recuperar la vertadera memòria històrica de la seva terra. Va crear, juntament amb altres intel·lectuasls, la Sociedad de Estudios e Iniciativas Iturralde (1994). Més endavant esdevindria cofundador de Navarralde, una associació forjada per professors, historiadors i antropòlegs, amb l’objectiu de donar a conèixer la història de Navarra.

  Aquest llibre, escrit a manera de síntesi, esdevé la pretensió d’explicar amb una lectura agradable la unitat que oferien com a nació els diversos pobles actualment escampats que conformaren l’antic Regne de Navarra. Un antic regne en què la major part de les històries foren distorsionades pel centralisme, com una part d’Espanya, no com un país que tingué la seva pròpia personalitat política, territorial, cultural, amb la llengua singular i històrica...

Si bé la major part de textos que s’han escrit sobre la història del poble basc estan carregats de vicis, per ser particularment llargs o parcials en voler presentar tan sols una part, el voler d’aquesta síntesi històrica —com ens diu l’autor— ha estat recuperar la seva memòria per tal de poder parlar de totes les parts basques implicades, donant una visió global del tema, que és del que es tracta: una memòria històrica per a construir una identitat fonamentada en el que realment han estat i són els basconavarresos.

Pocs llibres com aquest arriben a crear vertadera consciència del que fou l’antic regne basconavarrès o basc. Perquè, quan aquest llibre ens parla del Regne de Navarra, ho fa amb una referència expressa a l’expressió política d’un poble: el basc, Euskal Herria. “Tots els navarresos” —ens diu l’autor— “som, lingüísticament parlant i ètnicament, bascos. Però, alhora, tots els bascos som navarresos des del punt de vista polític. Una qüestió poc coneguda arreu de les Espanyes”.

Algunes de les idees a tenir en compte que aporta aquesta obra seria quan el Regne de Castella, ja en el segle XII, amb Alfons VIII, conqueria el Duranguesat. Tot el territori basconavarrès, que donava al mar de Biscaia, deixaria sense sortida a aquest mar el que quedava del Regne de Navarra. Aquest fet portaria la constitució del que avui coneixem com a províncies basques, que per no anomenar-se castellanes —aleshores—, ja que parlaven eusquera, se’ls anomenà bascos, ja que no podien ser navarresos per estar conquerits pels castellans.

Els orígens del que fou aquest estat nació és avui per molts ignorat. Les invasions per part de Castella en dates consecutives, 1461-1463 i 1512-1529, en la conquesta, ocupació i subordinació de Navarra, o bé els interessos que els reis de França tingueren en aquest territori, com també ho fou Bearn, Aquitanià o la Rioja... O el perquè de la constitució dels seus furs o les guerres carlines... I no cal dir-ho, les funestes accions del franquisme, tot plegat i més, formen part d’aquesta breu i valuosa  història autòctona. Cal llegir-la; paga la pena fer-ho per saber dels altres; en aquest cas, del regne basconavarrès.