Aquest mes de maig l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, del monestir de Poblet, que dirigeix Núria Gavarró, ha incorporat un fons important al seu si: l’arxiu històric de l’editor i polític republicà Josep Fornas (Barcelona, 1924-2021), a qui tenia una estima especial, arran de la bona rebuda que em va oferir quan vaig sovintejar-ne l’arxiu, cap al 2013-2016, i les interessants converses que havíem tingut a casa seva, sempre acompanyades de cafè i els records de Saint-Martin-le-Beau.

  De vegades, sense pensar-ho, un tema porta a un altre i, en aquest cas, es tractava d’una trajectòria molt interessant en la divulgació de la qual em va fer il·lusió poder contribuir, en la mesura en la qual podem fer-ho els historiadors. El fet és que arran d’un article inicial que vaig escriure a la revista Singladures (2015) sobre l’impacte que em va causar la primera de les visites que vaig realitzar a Vilassar de Mar. El gener del 2016 l’Ajuntament d’aquest municipi del Maresme i el Centre d’Estudis Vilassarencs van organitzar un acte d’homenatge a aquest destacat militant històric del tarradellisme, punt de transició entre la generació dels avis de la República i les noves fornades de l’independentisme modern. L’acte, en el qual se li va lliurar la insígnia d’argent, se sumava als diversos reconeixements que havia rebut Fornas uns anys abans, com la Creu de Sant Jordi, el 2010.

Així recollia aquella experiència en una columna al setmanari Nova Conca del 21 de febrer de 2014:

Josep Fornas, sense accent a la a, com ell mateix recorda quan algú l’accentua. Fornas (Barcelona, 1924) és una d’aquelles personalitats metòdiques gràcies a les quals els historiadors poden recompondre la història del catalanisme del segle XX. Ho té tot arxivat: retalls de diaris, documents, referències de persones i organitzacions, etc. “Ho estic tornant a repassar tot, perquè cada document estigui al seu lloc”, emfasitza. I ho fa lletra a lletra, carpeta a carpeta.

  El vaig visitar ara fa unes setmanes a casa seva, a Vilassar de Mar. Vilassar, una d’aquelles tradicionals poblacions marítimes del Maresme marcades pel pas ferroviari, té a tocar de mar una biblioteca-arxiu que pocs coneixen i que és una autèntica enciclopèdia de polítics i d’activistes, de resistència, de represa i de compromís. Vaig arribar-hi amb tren, com és lògic, per la línia de la costa. Venint de Barcelona, contemplava el pas de les poblacions des de les finestres del vagó.

  Tot entrant al Maresme em venien en ment imatges del darrer terç del segle XIX i de principis del XX, i és que m’endinsava en una comarca on els indians havien deixat empremta, com mostren encara avui els contrastos arquitectònics de cases singulars. Havaneres momentànies n’eren la banda sonora, amb rom cremat, barques i palmeres. Allà, Fornas s’hi havia instal·lat feia uns anys, després de dècades amb el ritme frenètic de la capital catalana.

El militant històric del catalanisme i durant molts anys assessor fiscal em va rebre entre llibres i obres d’art, amb el puro encès. Quan semblava que s’apagava, tornava a encendre’l amb una flama imponent que sortia d’un instrument pretèrit. (Seria un havà, ja que ens referíem al comerç americà d’altres temps?). Vam prendre un cafè —un tallat per a mi, amb sucre, clar— i vam iniciar la conversa.

  Des d’anècdotes de menut, quan amb el seu pare va conèixer el president Companys, fins a l’actualitat més immediata i les perspectives de futur [...] El partit de Macià i Companys ha canviat molt des d’aleshores, així ho reconeixen tots els que n’han estat fils conductors, i Fornas n’ha seguit l’evolució, com demostra el seu arxiu alfabètic. “Quin noms vols què busquem?”, em pregunta coneixedor com és de tenir-hi material valuós, anècdotes per explicar o vivència compartida per a cadascuna de les persones-fitxes del seu arxiu.