Isaac Albéniz i Pascual va néixer a Camprodon el 29 de maig de 1860. La seva mare era de Figures. Va ser un compositor de piano català de fama internacional. Inicià els estudis de música i piano amb els mestres Narcís Oliveras i Felip Pedrell a Barcelona. Més tard a París, i als vuit anys al conservatori, edat que exigien per entrar-hi. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al Teatre Romea de Barcelona, interpretant una fantasia de Verdi. Als mateixos vuit anys feu concerts a moltes ciutats catalanes. La seva vida va ser intensa i va estar marcada per un constant anar i venir de nombroses ciutats. Com sia que el seu pare tenia un càrrec a l’administració espanyola (era regidor de les rendes de tabacs), l’exercí a diverses parts de la península, des de les frontera de la Jonquera i Portbou fins a Ceuta, passant per Màlaga, Madrid i altres ciutats espanyoles. Aquest continu anar i venir li donà ocasió de conèixer els paratges que més tard vincularia amb les seves obres líriques.

  Amb una beca que va rebre del rei Alfons XII, va entrar al Conservatori de Brussel·les el 1876, on es va graduar el 1879 amb el primer premi de piano, que li va ser atorgat unànimement pel jurat. Després, un periple de viatges per Puerto Rico, Cuba i l’Argentina. Aprofità l’estada a Cuba per anar als Estats Units, on va completar la formació. Aquesta portentosa activitat li ocasionà conèixer diversos acreditats mestres de fama internacional.

  Persona de bon caràcter, tingué amics arreu el món. A Catalunya es relacionà molt amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre altres, ja que era un tertulià del cafè bohemi Els 4 Gats de Barcelona.

  Degut a les seves activitats musicals de tot ordre es convertí en el primer músic català que aconseguí fama internacional. La seva música per a piano, i els poemes simfònics Iberia, li donà notorietat per la seva expressivitat. Sent un virtuós compositor de piano, també va escriure música per a altres instruments. Va dedicar més d’una dècada dels seus gairebé quaranta-nou anys de vida a compondre temes per a teatre —com per exemple el seu millor i celebrat treball operístic: Pepita Jiménez—, també es va dedicar a interpretar concerts i a l’enregistrament de la seva òpera Merlin. Durant la seva carrera va escriure cançons —més de dues dotzenes, algunes de caire català—, així com diversos temes orquestrals i de cambra.

  Els seus contactes teatrals a Londres van cridar l’atenció de l’hereu de la cèlebre banca Coutts and Co., que li va donar l’oportunitat de produir Henry Clifford (estrenada al teatre del Liceu de Barcelona el 1895) i Pepita Jiménez (Teatre del Liceu, 1896), i altres. Per consegüent, durant aproximadament una dècada, va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i producció de música per a l’escenari. Les principals obres musicals són: Concierto de Aranjuez, Iberia, Asturias, Córdoba, Chants d’Espagne, Merlin...

A poc a poc, la seva residència a París va ser un refugi per a artistes espanyols (entre els quals hi havia Joaquín Turina i Manuel de Falla), on trobaven suport i ànim per avançar amb el seu propi esforç.

  Isaac a poc a poc va tornar al piano i al seu nadiu paisatge d’inspiració. La Vega presagiava el seu posterior estil, que va florir en la seva obra mestra Iberia. La textura composicional i el llenguatge que defineixen Iberia són característics de Quatre mélodies (que foren l’últim treball vocal i les últimes peces completes).

Quan morí, més de vint mil persones s’uniren al condol. Va ser, i és, enterrat al cementiri de Montjuïc.

A la dècada de 1930, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la col·locació d’un bust al Pavelló Reial de Montjuïc en honor del compositor català, el qual passà a anomenar-se “Pavelló Albéniz”.

  Havia escrit sis òperes (més una d’inacabada i tres d’esbossades) i més de dues dotzenes de cançons, així com diversos temes orquestrals i de cambra. La península Ibèrica i els seus paisatges foren per a ell font d’inspiració infinita.

 El fons personal d’Albéniz es conserva a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música de Barcelona, donació que feu la neta del compositor, que inclou la documentació biogràfica, els exemplars manuscrits originals i objectes personals.

El món de la ciència l’honorà l’any 1996 batejant l’asteroide 10186 en honor seu.